Una de les moltes coses bones que té això de llegir blocs és que molts, tot i no tenir-ho com a temàtica principal o exclusiva, recomanen llibres. Com que a mesura d’anar-ne llegint de seguida detectes si hi ha coincidència en els gustos per les lectures, quan un bloc amb el que hi coincideixes en recomana una, sense rumiar-t’ho gaire la busques.
Fa unes setmanes em va passar amb El club de los domingos. La Francesca recomanava un llibre, Nieve, de Maxence Fermine, i em va faltar temps per anar-lo a buscar.
A finales del siglo XIX, el joven poeta japonés Yuko se ejercita en el arte del haiku. Para perfeccionarse, decide viajar al sur del país al encuentro de Soseki, un anciano pintor que se ha quedado ciego. En esta relación hecha de respeto, de silencio y de signos, la imagen obsesiva de una mujer desaparecida entre las nieves reunirá a los dos hombres. Una fábula intemporal, que habla al lector de vida y de poesía, de amor y de muerte.
En una lengua concisa y blanca, Maxence cincela una historia en la que la belleza y el amor tienen el mismo fulgor del haiku. También encontramos aquí el retrato de un Japón refinado, en el que, entre violencia y dulzura, la tradición es enfrentarse a las fuerzas de la vida.
No en diré gran cosa, prefereixo que us llegiu la seva ressenya, està molt bé i de fet és la que a mi em va fer buscar-lo. Només puc confirmar que es llegeix en una tarda, que mentre el llegeixes et sents com si s’hagués aturat el temps, que se’t posa molt bé aquesta lectura i que et fa obrir els ulls, però els de dintre, perquè sovint mirem només amb els de fora...
35 comentaris:
No sé per què les històries japoneses m'atreuen. No sé si l'acabaré llegint, però m'ha semblat interessant el que n'expliques. A més, em sembla haver-ne sentit parlar d'aquest llibre, i no havia llegit la ressenya que dius. On seria?
I de ben segur que es capten coses més interessants amb els de dintre que amb els de fora.
Tantes vegades mirem sense veure-hi...
Interessant proposta Rita!
Bona Pasqua wapa!
Hola Rita, només hi ha una cosa que m'agradi més que gaudir d'una bona lectura: compartir-la amb algú capaç de valorar-la! Gràcies per la referència, és un honor que en facis esment aquí. Una abraçada!
ostres ara mateix tinc una llista llarguíssima de llibres que em vull llegir....però me l'apunto...Gràcies per a compartir la teva lectura!
Doncs promet tant i venint de tu... Dimarts el busco que ara vénen dos dies de donar i rebre mones (els nens, eh, que a mi ja o me'n toca, snif). Bona Pasqua, maca!!
Queda apuntat ! A veure si baixo una mica la pila de llibres que m'esperen i puc afegir-lo.
Doncs a mi també em fa gràcia. Queda apuntat!
Les histories del pais del sol neixent sempre tenen un punt de magia.
N'he llegit alguna bona crítica a alguna altra banda
A mi em passa com al Xexu, tot allò oriental m'atrau...hauré de posar-ne un més a la llista...
Doncs llegint-te a tu, també fan venir ganes de llegir-la...
Gràcies, Rita! I una abraçada!
A mi també m'has interessat pel llibre tot i que he tingut una petita sorpresa perquè pel títol em pensava que era el llibre del Pamuk que en té un amb el mateix títol. Bona ressenya!
A veure si ara que ja tinc on aixoplugar-me, trobo per fi l'estona per (tornar a) llegir. Ho trobo a faltar!
PS: La teva recomanació (i de la Francesca) és de les que pinta bé.
Em sembla que te'l demanaré, je je ;o)
B7s
Té bona pinta. Un dia caurà a les meves mans. Potser casualment.
Ole, ole!!
aquest si que el tinc, i és precios!!!, si millor no dir res, s'ha de llegir, un petonas preciosa, bon dimarts :)
Apuntat :) A mi m'anomenen haiku i.... nyam!
Petons, i gràcies!!!!!
M'agrada a mi també que em recomanin o llegir comentaris sobre llibres i sobre cine. M'encanta llegir. Tindré en compte la teva opinió. Una abraçada.
Fa molt bona pinta. Anagrama, normalment, publica bons llibres. Si no ho veuen clar, no s'arrisquen. Un petó, RITA.
El resum m'ha semblat interessant, tot i que ara tinc uns quants llibres pendents de llegir... M'agraden les novel·les llargues, però de tant en tant també m'agrada llegir-ne una de "ràpida". Merxi per la recomanació!
Fas fet recordar la sensació que em va portar a llegir "Seda" ja fa molt temps. I la veritat , m'has fet venir moltes ganes de llegir-lo.Gracies guapa.
Rita, el vaig llegir ahir...Una preciositat, una estona ben agradable!
Jo també el recomanaré i com que vaig comprar-me'l el donaré a llegir!
Un molt bon diumenge i una abraçada!
aah! doncs jo segur que me'l llegiré! m'encanten aquest tipus de llibres i l'he tingut a les mans més d'una vegada... B7s!
Me l'apunte jo també. Gràcies.
Prenc nota, tot i que ara per ara la llista de llibres que vull llegir és una mica llarga. Gràcies per la recomanació :)
Jo també l'he llegit (fa un parell de setmanetes ja...) i m'ha quedat un bon record. Potser més aconseguida que Seda... no sé, no les compararia però.
d.
ja he solventat el tema de l'enllaç al programa sobre Espriu.
Per cert... desconeixia aquest autor del teu post.
Saluuuuuuuuuut :-)
tens un regalet al meu bloc :) un peto
Ostres!
Amb la ressenya i el comentari que en fas entren ganes de llegir-lo!
No sóc massa amant de la literatura oriental -sento el greuge...- però me l'apunto a la meva llista de "tareas pendientes"!
*Sànset*
jo, al contrari del Xexu, les històries japoneses no m'atrauen gaire,..
Un petonet :)
Me'l passaràs? en una propera trobada?
Ep, ep, ep! Emily! Que primer vaig jo ;o)
Gràcies a tots pels vostres comentaris!
Fra miquel, Emily, em sap greu, però no us el podré deixar perquè a mi també me'l van deixar. :-(
Petons a tots!
Publica un comentari a l'entrada