dilluns, 21 de setembre del 2009

Darrer dissabte d'estiu



M’aixeco, em faig l’esmorzar i enceto una confitura. Agafo el pot i llegeixo: confitura de taronja de Sóller. Somric, és un somriure còmplice, em ve al cap una tarda, una persona.


Quan ho tinc tot a punt, m’assec a l’ordinador, amb la safata al costat, amb el cafè amb llet, les torrades amb mantega i la confitura. Un plaer que em dono només de tant en tant, menys del que m’agradaria.


Poso 105TV, obro el bloc i començo a mirar-me els que segueixo. Quan porto una estoneta llegint i comentant apunts, una cançó em fa aixecar el cap: One. Una cançó que sempre em recorda una persona, la que me la va fer conèixer, torno a somriure.


Noto fresqueta, m’haig de posar alguna cosa al damunt, i penso que ja està arribant la tardor.


La tardor té uns colors molt macos, sobretot en el bosc, posa mil colors als arbres, però a mi me’ls treu. Em treu el bronzejat, em treu llum, i em posa grisor i mànigues. Necessito que passi ràpid, però no me’n surto perquè quan passi encara em quedarà l’hivern, que és molt pitjor, em posa fred, fred per dintre, que no em trec mai, per més que m’abrigui. No m’agrada que s’acabi l’estiu, no m’agrada passar fred, vull un estiu permanent, al carrer i dintre meu, però sembla que això encara està per inventar.

34 comentaris:

Lula ha dit...

Jo tb, estranyament, prefereixo sempre l'estiu.
Estranyament xq les vacances fa temps que no em venen gens de gust, estranyament xq la calor m'aixafa, estranyament xq em senta pitjor la primavera en quant a mogudes relacionades amb el canvi d'estacions... la tardor, on tot recomença, la rutina dps de la parada estival, les col.leccions absurdes als quioscs, sembla en realitat que sigui el final d'alguna cosa.

Bon dia maca!

Striper ha dit...

Acabo d'arribar amb la Lluna del carrer la tardor ja esta guanyany l'estiu.

Sergi ha dit...

Parem màquines. N'hi ha que hem estat aguantant una calor insuportable, que no ens agrada la platja, ni les mosques, ni tantes altres coses molestes de l'estiu. Deixa'ns que gaudim ara el que portem temps esperant. Aquest any, tant que es parla de canvi climàtic, el setembre és com els d'abans, no una continuació de l'agost. I jo content, i amb ganes de que aquesta tardor sigui tan maca com espero.

Toy folloso ha dit...

Com cada any, m´entesto a fer continuar l´estiu a la força, portant màniga curta fins que arreplego el gran costipat.

(Quan vagi a viure a les Canarias, ja t´avisaré...).

Emily ha dit...

Procurarem donar-te escalforeta i que el fred no et faci mal. Mira, és el temps dels jínjols, les castanyes, les magranes...Qui no es consola és perquè no vol. Un beset calentet.

DooMMasteR ha dit...

Confesso que desitjava que arribés el mal temps d'una vegada XD

És que la calor em mata...

Carquinyol ha dit...

M'ha fet gràcia això del 105tv i de les torrades... és el ritual que fem nosaltres cada cap de setmana que estem a casa canviant la confitura per mel de taronger... 105tv, torradeta, mantequilla, mel, suquet, te variat i, sinó anem enlloc, consulta de pàgines diverses des del portàtil !!

estrip ha dit...

la tardor té molt d'encant, dona!

Carme Rosanas ha dit...

Aix! ara que estava contenta per alguns i algunes que ja no podien suportar més l'estiu... ara em faràs patir tu que no t'agrada la tardor ni l'hivern...

Com us podria fer entendre que cada estació de l'any té coses maques i que només es tracta de gaudir-les... uix! me'n veig incapaç... petonets, Rita, encara d'estiu només per avui!

mirambella ha dit...

yo normalment també prefereixo l'estiu i la calor. em dóna alegria. Pero aquest any no sé perquè no em disgusta tan que torni la fresca. Una abraçada.

gatot ha dit...

una menja, una cançó, ens pot despertar el record més adormit o no tant d'una persona; jo hi afegiria una olor, un color, un espai... fins i tot, un gest d'algú altre...

és cert que qui més qui menys té preferències per les diferents èpoques de l'any, però saps, Rita?
un dels millors moments de la tardor i d'alguns d'hivern són els matins assolellats, quan abrigats notem encara o de nou la escalforeta del sol i la lluminositat del dia; potser si hi penses quan la tarda és més grisa o la pluja més molla, el record que encara està per arribar et porti un somriure! :)

veig que per fi te n'has sortit amb el núvol d'etiquetes! :D
perfecte! (ja em diràs com es fa, eh?)

petons de solet!

Deric ha dit...

Once és una gran cançó!
I per què no fem una cosa? cercar els colors càlids de la tardor perquè ens donin l'escalfor que hem perdut...

Anònim ha dit...

Mira que m'agrada l'estiu, però aquest necessitava que s'acabés, no m'agrada el fred i sembla que se'n presenta un de llarg, de fred i d'hivern... i one, què m'has de dir, gran cançó... sempre hi ha cançons que ens porten a persones, sempre hi ha plaers pels diumenges com el què tu et vas permetre ahir :)

Montse ha dit...

Doncs per mi la tardor és la millor estació de l'any, dec anar al revés del món, hehehe...

vols una bufandeta per abrigar-te? :)

Núr ha dit...

hehehe! Jo sóc dels blocaires que esperava la tardor —i l'hivern encara més— amb moltes, moltes ganes! Em sembla que ets la primera que conec que li sap tant de greu que s'acabi l'estiu... i ho expliques d'una manera... Però com ha dit el XeXu, ara és temps que els que ho hem passat tan malament a l'estiu tinguem una treva, no trobes?

Ferran Porta ha dit...

A l'hivern continua havent-hi calor per a la majoria de nosaltres! És l'escalfor que donen els amics, la gent que ens estimem, casa nostra... És només qüestió de canviar de xip: fora, fred i foscor; dins, un ambient recollidor i càlid :)

Ah, si vols bona temperatura tot l'any... Quito, a l'Ecuador: jaqueteta fina al matí i al vespre; mànigues de camisa (o curtes) la resta del dia. (Hi vaig viure un temps)

Salut, Rita.

Jordicine ha dit...

A mi tampoc no m'agrada que s'acabi l'estiu i faré tot el possible per allargar-lo. Aniré a la platja fins que sigui possible. Paraula de blogger, RITA. Un petó.

Ma-Poc ha dit...

S'apropa l'hivern, que dirien els Stark... Jo he de confessar que m'agrada molt l'hivern, però no et negaré que la fi de l'estiu s'està fent dura... :)

khalina ha dit...

Pensa en Suècia o Noruega, allà sí que fa fred. Aquí només una mica de fresqueta de res.
Petonets

Ostres, primer pensava en One del musical A chorus line jaja. Ja he vist que no :)

Mireia ha dit...

Jo també estic com tu i prefereixo l'estiu ila primavera, però els colors de la tardor són tant xulos que ja tinc ganes de que arribi

kweilan ha dit...

Jo també esperava la tardor. Però els canvis d'estacions en general m'agrada. Ens avorriríem molt si sempre fes el mateix temps.

fada ha dit...

M'agrada, malgrat tot, trobar aspectes positius en la tardor i un és sens dubte els colors de la natura. Quin post més bonic. Petons.

rhanya2 ha dit...

De vegades et llegeixo i no sé qui menja les torrades, si tu o jo...
:)

fra miquel ha dit...

Tan de bo hi hagués molts últims dissabtes d'estiu com el que descrius. A mi m'agraden aquests dies que fa calor (moderada) de dia i cap el tard refresca. A mi els extrems no m'agraden, les meves estacions son primavera i tardor.

Una càlida abraçada per a tu, Rita.

horabaixa ha dit...

Hola Rita,

Espectacular la versió de ONE, la veu d'ella impactant.

La tardor...... és la que em fa més ràbia, la relació de coses que dius la podria dir jo mateixa. Els primers dies del canvi de llum son els pitjors. Després, fins i tot, també t'agrada.

Bona tardor

Josep-Empordà ha dit...

No he estat mai a Mallorca a l'estiu. Hi he estat a l'hivern i la primavera, i la primavera mallorquina és esplèndida.

Parlant de Sòller, recordo una visita invernal en la que havia nevat (a Sòller a l'hivern no és extrany que hi nevi), i de no ser pel munt de tarongers que hi ha, semblaba ben bé un paisatge de la Cerdanya.

A la tornada a Palma, per comptes de passar pel tùnel, vaig agafar la carretera vella, perque tenia temps, i fou un passeig inoblidable, amb les cabres salvatjes corrent ben a prop de la carretera i el paisatge de la serra de Tramuntana ben nevada. Magnific!.

el paseante ha dit...

Sí que està inventat, Rita. T'emportes l'ordinador i fas teletreball des de Tahití. Tot i que allí et costaria trobar confitura de Sóller.

Toy folloso ha dit...

La platja de l´Illa Roja dels bloguers....
La Pantera també hi vé.

assumpta ha dit...

M'agrada que hi ha hagin les quatre estacions per a poder-ne gaudir... però la tardor hauria de durar la setmana de tots sants i l'hivern la que va de nadal a cap d'any i prou!

Penso exactament igual que tu. A mi la tardor quan comencem amb les boires em deprimeix i em fa sentir solitud.
I a l'hivern amb el fred que hi fa per aquí (no fresqueta no, fred de valent) em deixa gelat no només el nas...

En canvi l'estiu amb la seva llum m'omple d'energia i de vida!

Serem a la tardor, però avui fa un dia encara d'estiuet, apa! a gaudir-ne.

Pensa que qui dia passa any empeny i ja falta menys per a que torni la primavera.

Petonets d'escalforeta per a tu!
;)

Rita ha dit...

Lula,
Ja saps que penso que ets una persona molt especial. Suposo que per això estranyament prefereixes l'estiu.
Petons, maca!

Per cert, no puc entrar a casa teva... :-(


Striper,
Ja és aquí, sí...


XeXu,
Tot parat! No t'enfadis home. Jo dic el que m'agrada només. No vull imposar-ho a ningú. :P

Que tinguis una tardor fantàstica, ja saps que t'ho desitjo de tot cor.
Petons!


Toy...,
Avisa que vinc!
Petons!


Emily,
Gràcies maca! Amb la vostra escalforeta, ja no tindré tanta sensació de fred. :-)
Petons!


DooMMasteR,
Ohhh.... ;-)


Carquinyol,
Que bona la mel de taronger! A més la vostra segur que és ben autèntica...
Petons!


estrip,
Ja ho sé, però no puc evitar sentir totes aquestes coses...
Petons!


Carme,
No pateixis, dona. Resistirem! Com he fet sempre. :-)
Petons!


mirambella,
Intentaré fer com tu doncs...
Petons!


gatot,
Ho expliques tan bé... Quan m'entristeixi i/o tingui fred, ja pensaré en les teves paraules... :-)

Em feia molta gràcia tenir les etiquetes així. Ara ja surt a la plantilla! hehehe
Petons, maco!


Deric,
Preciosa, oi?

Buscaré aquesta calidesa en els colors, promés!:-)
Petons!


Cesc,
Doncs res, que s'acabi ràpid! Els teus desitjos són ordres... :P
Petons!

Arare,
Potser sóc jo la que va al revés...

Ja en tinc ja de bufandetes, sóc fredolica! hahaha
Petons, maca!


Núr,
Que sí, que sí! Que vingui la tardoor i l'hivern :P (Quin patir! hahaha)


Ferran,
Bé, sí, aquesta escalforeta, afortunadament, ja la tinc...

Em rumiaré això de Quito hehehehe


jordicine,
Que bé trobar un que pensi com jo! :P
Petons!


Ma-Poc,
Doncs a gaudir de l'hivern, quan arribi! (Però que trigui! :P)
Petons!


khalina,
Uff! No sé si m'hi acostumaria a viure en aquells països...
Petons, maca!


Mireia,
Ben cert, els colors de la tardor són els més macos que hi ha!
Petons!


kweilan,
D'acord, d'acord... :P
Petons!


fada,
Realment, els colors de la tardor sí que són els millors que hi ha...

Gràcies!
Petons, maca!


Violette,
Ais... Quan vulguis quedem i ens en fem unes juntes. Et sembla? :-)
Petons, preciosa!


fra miquel,
És que per voltar pels teus jardins, deuen ser les millors estacions la primavera i la tardor... :-)

Gràcies!
Una abraçada ben maca per a tu també!


horabaixa,
M'encanta aquesta cançó!

Haurem de tenir paciència doncs i agafar-nos-ho bé.. :-)
Petons!


Josep-Empordà,
Sempre ens il·lustres amb els teus comentaris. Moltíssimes gràcies! :-)


paseante,
És que ho vull tot jo i ho voldria aquí... :P
Petons!


- assumpta -,
Doncs pel que sembla, a la blogosfera som minoria... hehehehe

Cert, avui ha fet un dia ben maco!
Petons, bonica!

Núr ha dit...

hahaha! Que arribi la tardor i que passi l'hivern i ja veuràs quina il·lusió ens farà a tots quan tregui el nas la primavera! :D

Josep M. Puigdomènech i Mas ha dit...

m'he assentat al ordinador i com tu he pensat en una persona especial per mi, he llegit aquest escrit i m'ha agradat i ara hem quedo amb el teu record gran record.

rits ha dit...

sembla que la calor ha tornat per donar-te una darrera espurna de color, oi?
a mi m'agrada més el fred i ja tinc ganes de la tardor, de sentir la fresqueta a la cara, tapar-me una micarrona i deixar de suar.

el teu post és una delícia. Petites coses que et porten a persones, a records. És fantàstic perquè a més desprens com assaboreixes les coses!

Rita ha dit...

Núr,
Aisss ja l'espero jo... :P


Pep,
Recordem-nos, doncs!!! :-)))


rits,
La vida i viure-la són molts petits moments que s'han d'assaborir i, a vegades, que també n'hi ha, patir... :-)