dilluns, 29 de novembre del 2010

Primeres impressions



Hi ha entrades difícils de fer i aquesta n’és una, de les més difícils gosaria dir, i no per falta de coses a dir precisament, però ¿com posar en paraules la quantitat de coses viscudes en un cap de setmana a Berlín? ¿Com explicar tres dies perfectes, fantàstics, intensos, amb 14 persones desconegudes?

Com explicar el bon rotllo des de l’aeroport de Barcelona –punt de trobada– fins de nou a l’aeroport de Barcelona –lloc de comiat? ¿Com explicar la il•lusió que despreníem tots per estar fent aquesta gesta i que estigués sortint tant i tant bé? ¿Com explicar les bromes, les riallades així com a estones l’emoció de moments tan i tan especials? ¿Com descriure la cara del Ferran en veure els obsequis? I les nostres de veure’l tan emocionat!

Com explicar, i que s’entengui tal com ho hem viscut, les piles de correus previs d’en Sànset enviant-nos el dibuix del Ferran... –Els ulls no els té així... –Hi podries afegir el Mur... –La samarreta del Barça que no falti... I el pobre Sànset posant, traient, separant-li els ulls... Tot això si no s’ha viscut per més que s’expliqui no es pot entendre.

I és per tot això, i per moltíssimes coses més que sóc incapaç de posar aquí en paraules, i per tant m’haureu de creure i prou, que la 1a Trobada Blocaire fora de Catalunya (1.TBfC), concretament a Berlín, muntada pel Ferran i seguida per 14 blocaires malalts de bloc, però enormement satisfets, ha estat un gran èxit.


Mica en mica aniran sortint coses i fotos i per tant hi haurà més apunts parlant-ne d’aquesta trobada, però ara mateix –i escoltant el Barça també, tot s’ha de dir– no sóc capaç d’escriure res més.

Ferran, Joan, Ariana, Sànset i Utnoa, DooMMasteR, Francesca, Teresa, Mar, kika, Jèssica, Nur, Lluïsa i Eulàlia, tot un plaer haver-vos conegut!



* La imatge és la primera del viatge.

28 comentaris:

  1. Un molt bon record segur per sempre més. Enhorabona a tots els participants

    ResponElimina
  2. si, potser de mica en mica ho anirem digerint, ho anirem entent, i anirem fent posts... jo en tinc un munt al cap, però amb tantes coses ... que es necessita temps per anar organitzant. ai! quantes emocions :-)

    ResponElimina
  3. Ritaaaaaaaaaaaa!! No sé què més dir, de tant que porto ja dit. Callo, perquè sé que saps perfectament què penso i què sento.

    Una abraçada enorme, seguim en contacte,

    ResponElimina
  4. Molt bon record Rita, m'alegro moltisim.

    Una forta abraçada.

    ResponElimina
  5. Enhorabona a tots, no sé si estaran d'acord els que ho han viscut des d'aquí com jo, però crec que heu aconseguit emocionar-nos. Al menys a mi sí!

    ResponElimina
  6. Quan algú escriu que no hi ha paraules per descriure quelcom segur que hi ha molt per dir i moments intensos viscuts. Mica en mica oi?
    Avui toca celebrar el 5-0 :)

    ResponElimina
  7. Bon feeling, el que heu viscut, i el que transmeteu.
    Me n'alegro molt, Rita.
    Una abraçada!

    ResponElimina
  8. Eeeeiiiii!
    I jo?
    També hi era!!!!

    ;)

    Jo tampoc tinc paraules per descriure el que hem viscut... estic reposant les emocions per poder traduir-les a paraules que tinguin un cert sentit i que puguin entendre els que no hi eren... no sé si ho acabaré d'aconseguir... mentre tant gaudeixo llegint-vos!

    Petonets!

    ResponElimina
  9. jo vull veure les fotos! A veure si en pengeu alguna!.

    ResponElimina
  10. Que bé que ho heu passat. Jo també vull veure les fotos!

    ResponElimina
  11. Felicitats, fa enveja la il.lusió que desprèn el teu escrit. Petons Rita.

    ResponElimina
  12. Encara sóc incapaç de fer un post semblant al teu. Són tantes coses viscudes en poc temps que, tot plegat, em supera.

    ResponElimina
  13. A qui se li acut escriure escoltant el Barça! Sacrilegi!

    A la foguera!!

    Ostres, com se me'n va la castanya amb tanta felicitat. Adéu!! (amb la ma ben oberta mostrant cinc ditets com cinc solets).

    ResponElimina
  14. És que amb un amfitrió com en Ferran no podia ser d´una altra manera. Així me n´alegro molt que tot hagi sortit tan i tan bé.

    ResponElimina
  15. uee! quin bon rotllo! m'alegre molt de l'èxit de la trobada! muaks!!

    ResponElimina
  16. doncs si que has trobat paraules!!! un escrit ple d'emoció!!!!

    ResponElimina
  17. Quins blocaires tan aventurers sou!!! Si penges fotos serà genial.

    ResponElimina
  18. Ohhh, quin post més maco que has fet. Per el que he anat llegint a can Ferran fa pinta que us ho vareu passar molt bé

    ResponElimina
  19. Ben bé com ho dius, Rita, jo també vaig pensant cosetes... a veure què en surt!

    ResponElimina
  20. No sé com ho has explicat, però ho has explicat molt bé, quina enveja sana! Un abraç

    ResponElimina
  21. Heu estat uns afortunats, uns valents i uns pioners! Esperem que hi hagi més edicions i que la cosa vagi creixent.

    ResponElimina
  22. Amb l'emoció que desprenen les teves paraules ja n'hi ha prou per despertar un poc d'enveja (sana, com s'acostuma a dir)
    A veure si de mica en mica podem descobrir alguns d'aquests moments tan emocionants que deuríeu viure.
    Una forta abraçada
    I petons

    PS: Entre les coses que et passaven en posts anteriors i aquest viatge deus estar guapíssima. Tinc ganes de veure't per comprovar-ho ;o)

    ResponElimina
  23. i moltes gràcies a tu!!!

    I sí, si hagués estat menor d'edat estaríeu a la presó tots per explotació infantil!

    *Sànset*

    ResponElimina
  24. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  25. "un poc d'enveja" diu en Fra Miquel...
    MOLTA , MOLTA enveja !! .
    Bé...seguiré llegint els propers post , però no em faig del tot responsable si se m'escapa algún comentàri politicament incorrecte.
    ...molta, moltissssiisima enveja.... :-))

    ResponElimina
  26. Va ser genial! Gràcies per compartir aquells moments amb nosaltres! :-)

    ResponElimina
  27. Doncs és un èxit ajuntar tanta gent amb un únic punt en comú: els blogs, portar-los a Berlin i que, a més a més, surti tot perfecte. Felicitats.

    ResponElimina