No se m'acudiria anar de visita a cementiris per aquí, però he de reconèixer que a les illes britàniques sí que n'he visitat alguns a causa de la monumentalitat de les seves tombes. Potser tenim més a prop del que ens pensem unes construccions que val la pena veure, com els d'allà.
la veritat és que no hi he anat mai i hauria de ser un dia de sol i que estigués optimista...les fotos suggereixen una visita a un món d'escultures i art funerari imponent
Hi he estat! Al de Poblenou i a un munt de cementiris, a Catalunya, a Alemanya i allà on n'he tingut ocasió. Sovint són museus a l'aire lliure, amb l'avantatge que són gratis i estan poc massificats (bé, estan massificats però no es nota *)
* Nota d'humor negre. Demano disculpes per possibles interrupcions en la digestió d'algun lector.
uiii, és que a mi els cementiris en fan molt mal rotllo. és això sí són del nord i a terra, com que hi ha molt de verd, mira.. però la verticalitat d'aquí em pot i faria que no gaudís de l'art que hi podem veure
La veritat és que no acostumo a visitar cementiris, però per les teves imatges veig que aquest té un art ben viu... De fet ja ho deia el Capri, que els cementiris no estaven promocionats, s'hi hauria d'obrir una cafeteria, posar-hi algun banc a l'ombra i a la llum de la lluna. Ara em ve a la memòria que una vegada a un xicot relativament jove -andalús- em va dir que ell el cementiri l'anomenava "el cortijo de los calladitos", no és broma, ho recordo bé. Una bona definició...
Diuen que els morts es queden sols, jo no m'ho crec, si més no aquests que descansen al costat de l'hotel sempre tenen companyia :)Hi ha molta gent a qui no agraden els cementiris, però gairebé tots són llocs de gran tranquil.litat i bellesa i conviden a meditar sobre la fugacitat de la vida ...
Tot i que els fotos estan molt ben preses, no crec que m'acosti a cap cementiri. No ho sé, per moltes joies arquitectòniques que hi pugui haver, em fa cosa!
Doncs ho tinc pendent! Ja he estat en aquest cementiri. Encara que, malauradament, no per visitar-lo. A veure si m'organitzo per anar-hi un diumenge assolellat Molt bones les fotos. Especialment la del hotel ;o)
Aquest cementiri de Poble Nou hi he passat molt per davant i hi he entrat un cop, es molt maco. A mi siq ue m'agrada entrar en un cementiri, perquè les fotos, les làpides hi han noms i cognos, dates i es molt interessant. Al que vaig cada any es al del poble de la meva sogra (allà a Galicia) i ella se sap la historia de tot els morts i es com si llegisis la història del pais.
Bones fotos, gallina de piel... la veritat és que val la pena visitar els cementiris per adonar-nos de la importància d'estar viu, i de la necessitat d'aprofitar la vida com el regal que és, n'hem de treure tot el suc!
Doncs a mi els cementiris m'agraden molt. Quan viatjo a llocs més o menys llunyans o exòtics hi ha tres llocs que m'agrada visitar: els mercats, les esglésies (o temples) i els cementiris. Dels cementiris, em fixo sobretot en els noms de les persones que hi ha enterrades. Aquestes fotos que publiques m'han encantat.
M'agraden els cementiris en general. Bé, els d'aquí, no tant. M'agraden més les tombes a terra amb aquelles làpides clavades a terra verticalment, que no pas els nínxols. Només he visitat un cementiri a l'estranger. Va ser a Edimburg, al bell mig de la ciutat. Em va agradar molt. I si fa un dia gris i plujós (com el feia), millor que millor.
No se m'acudiria anar de visita a cementiris per aquí, però he de reconèixer que a les illes britàniques sí que n'he visitat alguns a causa de la monumentalitat de les seves tombes. Potser tenim més a prop del que ens pensem unes construccions que val la pena veure, com els d'allà.
ResponEliminala veritat és que no hi he anat mai i hauria de ser un dia de sol i que estigués optimista...les fotos suggereixen una visita a un món d'escultures i art funerari imponent
ResponEliminaHi he estat! Al de Poblenou i a un munt de cementiris, a Catalunya, a Alemanya i allà on n'he tingut ocasió. Sovint són museus a l'aire lliure, amb l'avantatge que són gratis i estan poc massificats (bé, estan massificats però no es nota *)
ResponElimina* Nota d'humor negre. Demano disculpes per possibles interrupcions en la digestió d'algun lector.
Coincideixo amb en XeXu, els cementiris de les illes britàniques tenen una aureola molt especial.
ResponEliminaEls d'aquí, la veritat, no tinc massa tendència a anar-hi. Prefereixo dur aquells que ja se n'han anat al cap.
uiii, és que a mi els cementiris en fan molt mal rotllo. és això sí són del nord i a terra, com que hi ha molt de verd, mira.. però la verticalitat d'aquí em pot i faria que no gaudís de l'art que hi podem veure
ResponEliminaCom diu en Ferran són museus a l'aire lliure. A Anglaterra en vaig visitar alguns i en general m'agrada veure'n. És un lloc de pau.
ResponEliminaBona tarda Rita!!!
La veritat és que no acostumo a visitar cementiris, però per les teves imatges veig que aquest té un art ben viu... De fet ja ho deia el Capri, que els cementiris no estaven promocionats, s'hi hauria d'obrir una cafeteria, posar-hi algun banc a l'ombra i a la llum de la lluna. Ara em ve a la memòria que una vegada a un xicot relativament jove -andalús- em va dir que ell el cementiri l'anomenava "el cortijo de los calladitos", no és broma, ho recordo bé. Una bona definició...
ResponEliminaDes del far una abraçada amb barretina.
onatge
Diuen que els morts es queden sols, jo no m'ho crec, si més no aquests que descansen al costat de l'hotel sempre tenen companyia :)Hi ha molta gent a qui no agraden els cementiris, però gairebé tots són llocs de gran tranquil.litat i bellesa i conviden a meditar sobre la fugacitat de la vida ...
ResponEliminaBona nit Rita.
De vegades he visitat els cementiris en alguna ciutat...aquest de Poble Nou no el conec i un dia de sol potser hi aniré. Magnífiques fotos!
ResponEliminaTot i que els fotos estan molt ben preses, no crec que m'acosti a cap cementiri. No ho sé, per moltes joies arquitectòniques que hi pugui haver, em fa cosa!
ResponEliminam'han parlat de la bellesa del cementiri de Poblenou, però em costen els cementiris, em ve de casa tenir-ne raticència
ResponEliminaRealment hi han que són autèntics museus.
ResponEliminaI no sols a BCN. Té molta fama, malgrat no he estat, el d'Arenys (ja sabeu... Sinera)
;¬)*
massa tètric per el meu gust....però cal reconèixer que l'art hi és present
ResponEliminaDoncs ho tinc pendent!
ResponEliminaJa he estat en aquest cementiri. Encara que, malauradament, no per visitar-lo.
A veure si m'organitzo per anar-hi un diumenge assolellat
Molt bones les fotos. Especialment la del hotel ;o)
A la fotografia de l'hotel, en realitat n'hi apareixen dos. Bones imatges, Rita.
ResponEliminaAquest cementiri de Poble Nou hi he passat molt per davant i hi he entrat un cop, es molt maco. A mi siq ue m'agrada entrar en un cementiri, perquè les fotos, les làpides hi han noms i cognos, dates i es molt interessant. Al que vaig cada any es al del poble de la meva sogra (allà a Galicia) i ella se sap la historia de tot els morts i es com si llegisis la història del pais.
ResponEliminaMentre la visita no la faci algun dels "veïns"...
ResponElimina*Sànset*
Ostres, això de visitar cementiris només ho faig pel món, no fos cas que em trobi algú que coneixia.
ResponEliminaLa cinquena imatge és increïble...
ResponEliminaa mi m'encanta passejar pels cementeris, m'encanten aquestes figures d'àngels retallats contra el cel...
ResponEliminaSi que el conec, tin una gran amiga alli, pero aixo de fer una visita guiada per visitarlos, la britat que no ensedueix.
ResponEliminaLa escultura de la penultima foto fa iuiu...
ResponEliminaTé "bona pinta" aquest cementiri. Tinc pendent una visita...
En els cementiris s'hi respira un silenci y un aire tot especial, en un dia de sol, fins hi tot pot ser una sensació relaxant. Petons Rita
ResponEliminaBones fotos, gallina de piel... la veritat és que val la pena visitar els cementiris per adonar-nos de la importància d'estar viu, i de la necessitat d'aprofitar la vida com el regal que és, n'hem de treure tot el suc!
ResponEliminaDoncs a mi els cementiris m'agraden molt. Quan viatjo a llocs més o menys llunyans o exòtics hi ha tres llocs que m'agrada visitar: els mercats, les esglésies (o temples) i els cementiris. Dels cementiris, em fixo sobretot en els noms de les persones que hi ha enterrades.
ResponEliminaAquestes fotos que publiques m'han encantat.
M'agraden els cementiris en general. Bé, els d'aquí, no tant. M'agraden més les tombes a terra amb aquelles làpides clavades a terra verticalment, que no pas els nínxols. Només he visitat un cementiri a l'estranger. Va ser a Edimburg, al bell mig de la ciutat. Em va agradar molt. I si fa un dia gris i plujós (com el feia), millor que millor.
ResponEliminam'agraden la nitidesa, la llum, els detalls...
ResponEliminaescultures al museu monotemàtic a l'aire lliure...
eps! la segona te molta conya, ben vista!
salut i imatges
Ostres sí, a EDIMBURG... un dia d'agost però absolutament tardorenc, preciós, pluja fina a estones i un cementiri :-)
ResponEliminaA mi no és que em matin(*) precisament, però és ben cert que aquell tenia el seu encant.
(*) Jo, com en FERRAN, un toc adequat ;-))
Fa anys que no vaig a cap cementiri, em fan iuiu, Rita, i quan vaig als soterrars "plego" abans d'anar al cementiri
ResponEliminaEs que al Poblenou hi ha de tot ;)
ResponEliminaEs veu que hi ha la tomba del "santet" on molta gent hi deixa ofrena
Fa uns anys, però, van moure les restes dels anglesos
Bones fotos!!Fan dues visites nocturnes molt interesants;nosaltres hi anem molt sobint..http://imatgesdesilenci.blogspot.com/
ResponElimina