Sense respostes

Fa uns dies que una persona em fa preguntes i només faig que dir-li que no m’agraden les preguntes, i és que no m’agraden, sobretot quan no les puc respondre, perquè ni jo mateixa tinc respostes.

Per respondre-les, s’han de tenir les coses clares, hi ha d’haver una certa coherència, i ara mateix sóc un mar de dubtes, un mar ple d’onades, que van i vénen, que esclaten, que tornen enrere, que vénen amb força i acaben en un no res, que vénen fluixetes, però que se t’emporten rodolant,...

No és com m’agradaria, però potser perquè tampoc sé ben bé què m’agradaria. Sempre dic que el temps ho resolt tot, perquè ho posa tot al seu lloc, i ara mateix el que vull, el que necessito, és temps. Que passin les coses, una darrera de l’altra, i el temps decidirà. Jo no en sé més ara mateix.