dijous, 7 d’octubre del 2010

A day or a night...




What a difference a day made
What a difference a day made
Twenty-four little hours
Brought the sun and the flowers
Where there used to be rain

My yesterday was blue, dear
Today I'm part of you, dear
My lonely nights are through, dear
Since you said you were mine

What a difference a day makes
There's a rainbow before me
Skies above can't be stormy
Since that moment of bliss, that thrilling kiss

It's heaven when you find romance on your menu
What a difference a day made
And the difference is you

What a difference a day makes
There's a rainbow before me
Skies above can't be stormy
Since that moment of bliss, that thrilling kiss

It's heaven when you find romance on your menu
What a difference a day made
And the difference is you



a

15 comentaris:

  1. sànset i utnoa7 d’octubre del 2010, a les 13:39

    Unas bona cançó que segur que a molts ens agrada!

    *Sànset*

    ResponElimina
  2. Pakiba7 d’octubre del 2010, a les 16:58

    Bonica canço,m'agradat.

    ResponElimina
  3. Pere7 d’octubre del 2010, a les 19:23

    Quina diferència hi ha entre ahir i avui?
    Entre el dia i la nit?
    La diferència ets ... tu.

    Bona tarda Rita.

    ResponElimina
  4. Lluïsa7 d’octubre del 2010, a les 19:26

    Fantàstica cançó per acabar el dia, gràcies!

    ResponElimina
  5. Ferran Porta7 d’octubre del 2010, a les 20:28

    Quina meravella, redéus, quina meravella. Puc triar una època del passat, per anar-hi a petar a través d'una porta màgica? Nova York, anys 60, lower Manhattan... al vespre, un bar amb poca llum, cigarretes, maleïdes cigarretes que no prohibiran fins dècades a venir... i Dinah Washington, encara una desconeguda, al fons del local, acompanyada al piano. Nova York, anys 60, lower Manhattan... jo hi vaig ser, n'estic convençut!

    Gràcies per la (meravellosa) música, Rita.

    ResponElimina
  6. rits7 d’octubre del 2010, a les 23:37

    crec que no l'havia sentit mai. és ben bonica. És dolça i suau, amorosa!

    ResponElimina
  7. Elfreelang8 d’octubre del 2010, a les 1:20

    Aquestes cançons ens fan reviure pel-lícules bones d'abans en blanc i negre

    ResponElimina
  8. mirambella8 d’octubre del 2010, a les 9:40

    molt bonica la cançó, m'agrada el que diu. Et segueixo atentament Rita, encanra que fa dies que no escric, llegeixo. Petons

    ResponElimina
  9. Alyebard8 d’octubre del 2010, a les 10:28

    Quant sentiment en la seva veu. Jo com el Ferran la vaig veure actuar quan era desconeguda, segur.

    ResponElimina
  10. kika8 d’octubre del 2010, a les 10:42

    em sembla que no l'he sentit mai. però la lletra la trobo fantàstica. ara no la puc escoltar bé,que sóc a a feina. després ja la sentiré!

    ResponElimina
  11. Mireia9 d’octubre del 2010, a les 18:16

    Molt maca!

    ResponElimina
  12. khalina9 d’octubre del 2010, a les 21:10

    caram, què nostàlgica!

    ResponElimina
  13. Rita11 d’octubre del 2010, a les 18:48

    Gràcies a tots pels vostres comentaris. És una cançó preciosa que em va fer pensar en una persona especial i volia deixar-ne constància aquí.
    Petons!

    ResponElimina
  14. Assumpta13 d’octubre del 2010, a les 1:40

    Moltes felicitats pel Premi C@ts!!! jo em poso nerviosa i tot, quin patiment :-))

    ENHORABONA!!!

    ResponElimina
  15. Rita16 d’octubre del 2010, a les 11:34

    Assumpta,
    Gràcies, maca!
    Petons!

    ResponElimina