dimecres, 4 d’agost del 2010

Monestir de Sant Quirze de Colera

Una de les sortides que vam fer aquestes vacances va ser la visita al Monestir de Sant Quirze o Sant Quirc de Colera, un monestir mil•lenari, amb el claustre més antic d’Europa, a la Serra de l’Albera, a l’Alt Empordà.

Malauradament, no hi vam poder accedir perquè està en procés de rehabilitació i només l’obren dues tardes a la setmana.

Pel camí, quan ja faltava poc per arribar-hi, em van cridar l’atenció aquestes flors.





Tot i que m’ho havien explicat, no em podia imaginar el que vaig veure: un conjunt monumental important, crec que força desconegut, que val molt la pena de visitar, en un paratge natural preciós.














De tornada, camí de Rabós, vam aturar-nos per visitar el menhir conegut com la pedra dreta del Mas Roquer, que es calcula que té uns 5.000 anys d’antiguitat i del que Joan Amades, l’any 1941, va publicar la llegenda que diu que la part soterrada és tan gran que subterràniament arriba amb la seva punta a tocar el mar que es troba a considerable distància. Per això, els habitants de la rodalia creien que aplicant l’oïda a la pedra s’escoltava el so de les ones i que segons la intensitat d’aquest es coneixia amb certesa l’estat de la mar. També es deia que la pedra transpirava o que moltes vegades era humida a causa del seu contacte amb el mar.





Finalment, vam fer una visita a Rabós, un poble petit i amb molt d’encant.



















16 comentaris:

  1. Unes fotos precioses, Rita! A Sant Quirze de Colera, vaig anar-hi deu fe r 3-4 anys. Em va encantar el paisatge, el monument i la situació de les dues esglésies. També vam veure Santa maria de Colera. I les tortugues que venien de passada.

    Una excursió molt maca! No recordo Rabós tot i que crec que hi vam passar. Ai! la memòria!

    ResponElimina
  2. Hem estat poc per l'Empordà, francament, i no hem visitat cap dels tres llocs a que ens invites.

    Ara, esperem poder-ho canviar, perquè ma despertat el cuquet, sobretot això del monestir de Sant Quirico de la Mala Llet!

    *Sànset*

    ResponElimina
  3. Quines vacances més ben aprofitades! uns llocs molt atractius...no hi estat mai...però m'ho anoto...ei fas unes fotos fantàstiques!

    ResponElimina
  4. Un reportatge maco de veritat. Caldrà esperar que l'obrin al públic i fer una visita. Un petó, RITA.

    ResponElimina
  5. Sembla mentida que jo que visc al Gironés no hagi visitat això encara, potser que posem fil a l'agulla

    ResponElimina
  6. Quina llàstima que estigués tancat! Igualment, la resta del camí, pel que es pot veure a les fotos, va ser molt aprofitat!

    ResponElimina
  7. En línia amb el que diu en Garbi24, tinc sang empordanesa (per "adopció", com si diguéssim) i ni Arbós ni el monastir. Fatal per mi, gràcies a tu pel post, Rita.

    ResponElimina
  8. DOncs jo tampoc hi he anat, i això que sóc quasi-habitant del Baix Empordà.
    Molt boniques les fotos! I queda apuntat per anar-hi quan estem més tranquilets

    ResponElimina
  9. Mira, fa pocs dies me´n parlaven de sant Quirze de Colera.
    Aprofitant la visitat a l´Alt Empordà ens hi arribarem.
    Per rematar-ho bé dinar al Mas Pau d´Avinyonet de Puigventós, cuina i servei excel.lent.
    Gràcies
    Imma

    ResponElimina
  10. Molt interessant, molt bones fotos.
    Quina canya, l'història de la pedra dreta.
    Una altra visita que tinc pendent.

    Felicitats

    ResponElimina
  11. No sabia que haguessis estat a Irlanda aquest estiu. Són unes fotos molt xules.

    ResponElimina
  12. Carme,
    Gràcies! Maco eh! :-)


    sànset i utnoa,
    Hahahaha Espero que us agradi si us animeu... :-)


    Elvira FR,
    Gràcies! A veure si tens ocasió d'anar-hi doncs... :-)


    jordicine,
    Un lloc maco maco... :-)


    garbi24,
    Poseu-li doncs, no us en penedireu! :-)


    Albert B.iR.,
    Sí que ho vam aprofitar força... :-)


    Ferran,
    Vinga, anima't! :-)


    khalina,
    Ja ens ho explicaràs si us animeu... :-)


    Imma,
    Encara ho fareu millor doncs... :-)


    Patxi,
    Gaudiràs fent fotos, ja ho veuràs! :-)


    el paseante,
    Gràcies! Ets un trastet eh! :-)


    Jordi Casanovas,
    Molt! :-)

    ResponElimina
  13. RITA, posaria la ma al foc que és un viex agnus castus

    http://fichas.infojardin.com/arbustos/vitex-agnus-castus-sauzgatillo-agnocasto.htm

    (no vull imaginar què vol dir el nom ;o)

    N'he vist al carrer Padilla en una placeta que hi ha a la cruilla amb la Diagonal. Mmmmm si, crec que era allà.

    Una escursió preciosa. No descarto fer-la aviat. Ho proposaré a uns amics que tinc per Girona.
    Gràcies
    Petons

    ResponElimina
  14. fra miquel,
    Gràcies! M'ho he mirat i em sembla que sí que són aquestes les flors. A més, diu que són pròpies de zones humides i eren arran del riu la majoria...
    Petons, guapu!

    PS Que bé va tenir un amic expert eh!!! hahaha

    ResponElimina