Bratislava Christmas market, -12ºC
Haig de fer l’escrit del Relats Conjunts i en tinc molt poques ganes. Una imatge maca, que s’adiu molt amb aquests dies de festes: llum, color, regals, família i germanor...
Quin relat puc fer jo quan només tinc ganes de que passin les festes i ben de pressa. Sense pràcticament família i sense fer-me amb els pocs em que queden...
Em comença a cansar anar a casa d’amics, i mira que em tracten bé i amb afecte, però em fan sentir encara més la meva solitud. Taules enormes plenes de pares, fills, germans, nebots i avis i jo, l’amistat aquella que, pobre, no té ningú. Però m’espanta no anar-hi, imaginar-me a casa el dia de Nadal en solitud em sembla que seria massa dur, que no ho podia suportar.
Un cop més, un any més, aniré a comprar el Tronc de Nadal a can Mauri i aniré a casa de la Marta i el Joan a passar el dia de Nadal amb ells i la seva família.
Una nova proposta de Relats conjunts.
A can Mauri, que era ben aprop de casa, hi comprava els croissants més bons que he menjat a la meva vida!
ResponEliminaQue vagi a dinar a ca la Marta i en Joan, que ben segur que ells estaran molt contents de tenir-la a taula!
De vegades la família la tenim en els amics!
Una abraçada, Rita!
Bones festes!
fanal blau,
ResponEliminaI les Cristines, et sonen de can Mauri? Una mena de briox rodó, gran, d'uns 15 cm de diàmetre i només amb sucre a dalt, al mig. A primera hora del matí, tovetes, són boníssimes!!!!
Ben cert, els amics, en ocasions, són millors que la família!
Bones festes i petons, maca!!!
sembla dur , pero jo he passat algun dinar de nadal sol i malgrat tot ho vaig superar, anims tens amics ja es alguna cosa o molt.
ResponEliminaStriper,
ResponEliminaGràcies!
Això és un relat només, tot i que en els relats sempre hi hagi coses personals.
Petons!
Un bon relat. I tens raó els amics són molt importants, els uns pels altres, els que reben i els que són acollits. Simètricament.
ResponEliminaMmm... realitat o ficció? Dius que és un relat, però sigui com sigui, passar el dia amb gent que t'estima tampoc estar malament, encara que no sigui família. Hi ha famílies d'altres que t'acaben adoptants, té certa gràcia.
ResponEliminaRita, a mi, sigui real o ficció el teu relat, m'ha semblat que et surt del cor, així que felicitats, que escrius de conya preciosa! petons grans i una forta abraçada!
ResponEliminaA casa he deixat una felicitació, però si no la pots passar a veure, Molt Bones Festes preciosa :)
Jo li recomenaria un viatge al Marroc o algun altre país sense Nadal. En aquestes festes ens oblidem que molta gent ho passa malament.
ResponEliminaSona molt real; el Nadal és per passar amb la gent que s'estima sigui familia o no
ResponEliminaJa veuràs com passes un bon dia i et sents estimada. I un any més per a caminar, que és bastant.
ResponEliminaBEAUTIFUL...!!!!!! happy Xmast and a happy new year
ResponEliminaEl teu amic invisible et desitja unes bones festes i et recomana que t'abriguis força; sàpigues que et guaito de ben a prop. Fes bondat!
ResponEliminaQuant les coses no van bé s'ha de recomanar a qui ho viu, un canvi radical. Espero que no siguin fets reals, bones festes
ResponEliminaJoo només et puc fer companyia de cor i de pensament...no et sentis sola, a les illes roges, hi ha amors amagats i petons que volen. Una abraçada de cor a cor!
ResponEliminaels amics sovint ens fan sentir més propers i estimats que no pas la família!
ResponEliminaque no deixi de sortir i anar a la Mauri!
Si estàs en bona companyia segur que seran unes bones festes! I si no... queixalada al tronc de nadal!!
ResponEliminaRelat realista que ens poc afectar poc o molt a tothom...i és ben cert que la família no la pots triar però sí pots triar les amistats!
ResponEliminaQuin relat més trist, però bonic. Espero que passis unes festes amb bona companyia, jo t'envio un petó i una abraçada.
ResponEliminaSovint els que es reuneixen en família ho passen mes malament que si estesin sols, però hi han d'anar per què, es clar, és la família...
ResponEliminaCom diu la Elvira FR els amics els tries, la família et toca. Però tampoc ha de passar res per estar sola un dia de Nadal. Pots pensar que te'l dediques a tu mateixa. Descanses, de família i d'amics. També et pots fer un auto-regal i estimar-te una mica. Una abraçada
Bones festes Rita!
Un relat real o no que ens transmet molt bé la intenció de l'autora. Molt ben escrit.
ResponEliminaMil persones, mil Nadals diferents. Sembla una opinió serena i sincera... Un cop hi vaig comprar pastes pel meu aniversari al Mauri; car però bo... I el Nadal s'ho val!
ResponEliminaBones Festes, Rita
Has fet el relat del meu Nadal. I ara estic trist.
ResponElimina