Regal

Google

El dia de Sant Jordi, vaig rebre un regal molt especial. El correu deia que era la rosa que venia a ser com una mena de poema d’urgència i em ve de gust “compartir-la”...

Jo no sé...

Jo no sé que ens passa
a la gent d’aquest país,
quan Sant Jordi és a una passa,
que la llengua mai es cansa
de buscar un vers submís.

Tothom hi fa poesia,
com si es volgués amorosir
amb paraules de malvasia,
els mots d’abrupta melodia
que ens retopen pel camí.

Heus aquí la rosa meva:
feta de lletra i esperit.
La poncella –que ara es teva–
du l’essència de qui espera
bategar en el teu pit.

I aquests ulls que ara em llegeixen
són la besada suau
dels teus llavis que panteixen
i, trèmols, em condueixen
per sensuals senders de pau.

Que Sant Jordi, el cavaller,
vulgui sempre proveir-nos
del senderi més clarer,
i a la plenitud conduir-nos.

Signat: JM