Pel·lícula: "Tara Road"

A vegades, sense esperar-t’ho la vida et porta petits regals... Avui he vingut d’hora a casa, volia planxar, he posat tv3 i m’he trobat amb una pel·lícula deliciosa.

Una nord-americana, casada, a qui se li acaba de morir un fill adolescent, decideix deixar el marit, perquè el culpa de la mort del seu fill, per haver-li comprat una moto, pel seu aniversari.

Una dona irlandesa, que se separa, perquè el marit ha deixat embarassada una altra dona.

Decideixen intercanviar-se la casa i totes dues volen, cadascuna al país de l’altra. Allà, soles, s’integren en la societat, amistats i històries de l’altra.

L’americana no vol parlar del seu fill i ni tan sols li ho explica a l’irlandesa, que ho descobreix un cop és a allà, però els fills de l’irlandesa, que van a acomiadar-se, perquè marxen als Estats Units, a passar uns dies amb la mare, i sense saber que és mort, li pregunten per ell i es veu obligada a explicar-los-ho.

L’irlandesa allà es fa forta, comença a valer-se per ella mateixa.

Dues vides que després d’un cop, un cop molt dur, canvien, però surten reforçades. Quan s’acaba la pel·lícula, a Irlanda, acomiadant-se, l’irlandesa li diu a la nord-americana, tornem al nostre lloc i ella li contesta, sí, però ja no som les mateixes.