Falta poc

Google

Falta poc, molt poc, per al gran dia. Després de tant de temps d’espera, els nostres somnis es faran realitat. Quantes ganes que en tenim, oi? Tot allò que sempre ens hem dit que faríem, deixarà de ser condicional i es farà present. Tots aquells petons, escrits, deixaran les lletres per fer-se realitat. Aquells sabors que ens hem explicat, els podrem tastar, tots aquells dits que ens hem assegurat fer anar, aniran sols, com si sabessin, des de sempre, on han d’anar i què han de fer.

Hi penso i no m’ho puc creure, falta tan poc per al dia somiat!

Tinc por, molta por... I si no és com hem cregut que serà? Tinc por, tu també en tens... Tants dies construint això tan bonic i ara ens fa por que s’esvaeixi, com un castell ben alt de cartes, amb una bufada senzilla... Seria terrible!

Però no, em dius, segur que no. I tant que no, et dic, no pot ser, és massa maco el que hem creat perquè donant-li vida no pugui ser tant o més maco.

Hi ha tendresa, molta tendresa, sentim desig, ganes, per fi, d’estar junts, d’abraçar-nos, de sentir-nos més a prop encara del que ja ens sentim ara, en la distància, ganes de lliurar-nos l’un a l’altre i fer-nos un de sol.

Quanta emoció, només de pensar-hi... Falta ben poc, no sé si ho podrem resistir, aquests darrers dies és fan més durs, més llargs, més pesats, perquè per fi tenim una data, però també més intensos, més emocionants, sabent que falta tan poc...