dijous, 5 de març del 2009

Corol·laris(2)

Google



No fa massa us vaig parlar dels corol·laris que ens envia un amic. Aquest és un dels d'avui...



"Tot i que el vent fa que sovint les branques dels arbres es barallin, les arrels sempre s'abracen".
Proverbi africà
a

25 comentaris:

  1. Carme Rosanas5 de març del 2009, a les 12:59

    És molt bonic aquest proverbi. No el coneixia. Gràcies

    ResponElimina
  2. Robertinhos5 de març del 2009, a les 13:01

    m'ha agradat aquest proverbi!

    Una abraçada guapa!

    ResponElimina
  3. gatot5 de març del 2009, a les 14:15

    a vegades, el vent fa que les branques dels arbres s'acaronin, s'amanyaguin, com si volguéssin fer l'amor suaument, epitelialment... encara que les arrels no es puguin tocar...
    :)
    bon dijous de març, rita!

    ResponElimina
  4. zel5 de març del 2009, a les 14:26

    Maco, só, molt i molt...

    ResponElimina
  5. òscar5 de març del 2009, a les 16:58

    sempre millor, llavors, quedar-nos en les arrels que no pas anar-nos per les branques.

    m'ha agradat molt rita.

    ResponElimina
  6. fanal blau5 de març del 2009, a les 20:08

    Es que les persones sovint ens assemblem tant als arbres!!!

    Gràcies!

    ResponElimina
  7. Sergi5 de març del 2009, a les 20:15

    També hi ha ventades que arrenquen els arbres d'arrel. Sento ser tan pessimista, perquè el proverbi és bonic, però passa, i ho sabem.

    ResponElimina
  8. rits5 de març del 2009, a les 20:17

    Molt bonic i propi d'aquests dies!

    Pel vent i per la meva ànima....que t´algunes branques enterbolides)

    ResponElimina
  9. menta fresca, aufàbrega i maria lluisa5 de març del 2009, a les 20:26

    Hola,
    quin proverbi més maco.
    Vinc a donar-te les gràcies per haver vingut fins a casa a desitjar-me un feliç dia del meu aniversari.
    Fins aviat.

    ResponElimina
  10. Jesús M. Tibau5 de març del 2009, a les 20:36

    molt bonic. Me l'apunto

    ResponElimina
  11. kweilan5 de març del 2009, a les 21:11

    Molt bonic!

    ResponElimina
  12. Josep Lluís5 de març del 2009, a les 22:21

    Al sac, i ben lligat.

    ResponElimina
  13. estrip5 de març del 2009, a les 23:23

    molt bon corol·lari.
    Plantem bé les arrels, i reguem-es amb amor tota la vida.

    ResponElimina
  14. Joana5 de març del 2009, a les 23:51

    Una abraçada amb arrels i branques!
    ooooh!Disculpa'm per fer-te "Peixos" :)
    Els proverbis són savis, molt savis!

    ResponElimina
  15. Anònim6 de març del 2009, a les 11:20

    Doncs és boníssim aquest proverbi :)

    ResponElimina
  16. Anònim6 de març del 2009, a les 12:17

    El proverbi és MOLT MACO!! I la foto és d'aquelles que mereixen que les tregui el gabilondo a la fi del seu telenotícies.

    ResponElimina
  17. FLANDERS6 de març del 2009, a les 13:45

    That's true

    ResponElimina
  18. assumpta6 de març del 2009, a les 22:45

    Un proverbi molt encertat, tant en les seves paraules,com per indicar-nos-el en aquest dies ventats.
    Els dels que de ben segur quedaran "arrelats" a la memòria!
    ;)

    ResponElimina
  19. khalina7 de març del 2009, a les 0:05

    Un proverbi que desconeixia i m'ha agradat :)

    ResponElimina
  20. el paseante7 de març del 2009, a les 0:08

    Què maco :-) En recordo un altre, també africà, que diu "on hi ha un desig hi ha un camí".

    ResponElimina
  21. Ferran Porta7 de març del 2009, a les 1:04

    Una bonica alegoria de les relacions humanes. Ara que, quan el vent és exagerat, de vegades ni les arrels poden suportar la ventada!

    Amb vent o sense, amb branques i/o amb arrels... bon cap de setmana!

    ResponElimina
  22. Montse7 de març del 2009, a les 11:34

    Les arrels semre s'abracen... quina imatge més bonica!

    ResponElimina
  23. Anònim7 de març del 2009, a les 12:50

    Qué hermosa frase...realmente apropiada para estos días de viento huracanado...
    Un abrazo Rita!

    ResponElimina
  24. atikus7 de març del 2009, a les 19:52

    Que foto mas chula!

    eso hace falta en las nuevas generaciones,m comprnsión y cariño leñe!!

    petons

    ResponElimina
  25. Rita14 de març del 2009, a les 22:41

    Carme, Robertinhos,
    Gràcies! Jo tampoc el coneixia...
    Petons!

    Gatot,
    Ummmm bonic això que dius... :-)
    Petons!

    zel,
    Oi que sí? :-)

    òscar,
    Gràcies!

    fanal blau,
    Doncs potser tens raó i no hi pensem... :-) Gràcies a tu!

    XeXu,
    Les ventades certament no tenen cura de res, però no n’hi ha gaires, per sort... :-))))

    rits,
    Millor, ja? ;-)

    menta fresca,
    Gràcies a tu per passar! :-)

    Jesús M. Tibau, kweilan, Josep Lluís,
    :-)))

    estrip,
    Ummm regar amb amor.... Això sí que és bonic! :-)

    Joana,
    Una abraçada d’arbre! :-)
    (No passa res...)

    Cesc,
    Maco i real, oi?

    Mireia,
    Al google hi ha unes fotos precioses!

    FLANDERS,
    Oi?

    - assumpta -,
    Segurament... :-)

    khalina,
    Jo tampoc el coneixia i és molt bonic...

    nadador,
    Ummmm bonic també aquest...
    (On pares? Fa dies que no se’t veu!)

    Ferran,
    Cert el que dius... Quedem-nos, però, amb les abraçades, no? ;-)

    Montse,
    :-)))

    troyana,
    Una abraçada per a tu també!

    atikus,
    Preciosa, sí..
    Y en la nuestra también, no?
    Besos!

    ResponElimina