Fragment de LA MADONNA SISTINA Rafael 1513-1514
–Quin avorriment! No m’agrada gens estar de guàrdia...
–No t’ho agafis així, home! Aprofita per fer coses.
–Coses? He mirat blocs, he fet solitaris, he jugat al Mahjong,... Ja no sé què més fer!
–Llegeix un llibre, doncs.
–Ja saps que no m’agrada llegir.
–Doncs a mi no m’atabalis.
–(Quin pal haver-se d’estar tot el dia esperant que t’assignin un nou nat per fer-li la guarda i ser el darrer de la llista!)
–Deixa de rondinar, home!
–Però si no he dit res!
–Però sé el que estàs pensant...
Una altra proposta de Relats conjunts.
Son angels es llegeixen el pensament es clar.
ResponEliminaJeje... realment fan cara d'avorridets els pobres eh?!
ResponEliminaAi, que monooooooos jejeje son angelets de la guàrda en llista d'espera jajaja
ResponEliminaM'ha agradat molt!! :-))
Bona pensada, si senyor, molt bona !!!
ResponEliminajajaja. A veure si els hi donen nen aviat, i a pencar!
ResponEliminaaquells de la dolça companyia?
ResponEliminaMolt bo! Una preciositat d'angelets, a sobre amb ganes de pencar!
ResponEliminaEi, doncs a mi no m'han deixat cap comentari aquests dos! Molt bo Rita, m'ha agradat molt, de veritat. Un gran diàleg, m'has deixat ben somrient.
ResponEliminaÍdem que els que diuen els companys del relat, a mi m'ha agradat molt! Ara que per a passar el temps... que miri el facebook que hi ha jocs la mar de divertits! jaja!
ResponEliminaStriper,
ResponEliminaHehehe ho poden tot, oi?
iruNa,
Pobrissons, sí! :-)
Assumpta,
Aquesta és la idea, sí. :-)
Benvinguda a l'Illa!
-assumpta-,
Gràcies!
khalina,
Això! A fer la feina que més bé fan. hahahaha
Jordi Casanovas,
Els mateixos! :-)
Jo ho havia après en castellà i ara ve "...no nos abandones ni de noche ni de dia".
Carme,
Sí, noia. Ben treballadors ells! :-)
XeXu,
Hehehe Gràcies, maco!
Nymnia,
Hahaha Molt bona aquesta del facebook...
Gràcies per passar per l'Illa!
dolça companyia
ResponEliminamolt maco, mentres no juguin a la DS de nintendo..... per cert voleu dir que hi ha algun angel de serve?
ResponEliminaJajaja m'ha agradat molt! Felicitats pel relat, molt xulo!
ResponEliminaMolt maco!!!
ResponEliminaais, la impaciència....
els angelets d la guarda no es poden aburir noooooooooo. jeje
ResponEliminajeje i possiblement pensa que és un rotllo oi jeje... m'agrada, sempre m'he preguntat què pensen...
ResponEliminaUn post molt xulo!! I molt tendre!!
ResponEliminaEm reconforta saber que sempre tenim ahi els angelets per cuidar-nos!!
Un petó guapíssima, i bon cap de setmana
És graciosa aquesta conversa...I aquest joc que feu, sembla divertit.
ResponEliminaòscar,
ResponEliminahehehehe :-)
Mon,
Ai no sé pas... Cofiem que n'hi hagi algun, no? :-)
NeoPoeta,
Gràcies! I gràcies per passar per l'Illa també!
rits,
Hehehehe gràcies!
Déjà vie,
Més aviat no hehehehe
Cesc,
Si no ets angelet, no ho pots pas saber... ;-)
Albanta,
Gràcies, maca!
Petons per a tu també!
Emily,
Gràcies!
Escolta, tu també hi pots participar. Jo no he demanat mai permís a ningú, ni ningú m'ha convidat a participar-hi.
És tracta de crear una història al voltant de la imatge de tema lliure. Conversa, narració, el que vulguis.
Va dona, prova-ho. I, quan l'hagis penjat, entres a Relats Conjunts i ho comuniques en un comentari i t'hi enllaçaran.
Petons, maca!
Bona idea, no havia pensat mai que els àngels de la guarda haguessin de fer cua XDD
ResponEliminaHola Rita,
ResponEliminaOcurrent i divertit.
Tens molta idea.
M'agrada molt
Una forta abraçada
pd40,
ResponEliminaHehehehehe
La idea és que són a l'espera de naixements. :-)
horabaixa,
Gràcies!
Una abraçada també!