Nena, deixa els pastissos! Recorda que hem d'estar en forma, que comença la pretemporada a can Paseante...I anirem cenyidetes... Va, te'l perdono. Menja de gust, però ara faràs 100 flexions, jeje
Què difícil m'ho poses! Mira que sóc malalt de llibres, i que no en refusaria mai cap, però a aquestes hores, gairebé que em quedo amb la segona foto... m'està venint una gana...
Veig que amb la xocolata gairebé coincidim tots eh, tondo... :)
Ais, fada... Catxis! Ara em faràs quedar malament, però com que no m'agrada dir mentides, confesso que no l'he fet jo.
Una amiga em va dir que els venien als congelats la Sirena i els vaig provar. Només l'has de posar al forn uns 18 minuts a 180º i queda pràcticament així i realment són boníssims.
La foto no és meva, ja vaig dir un dia que no tinc càmera digital i totes les que penjo són del google, tret d'unes de cels que sí que eren meves. Procuro posar-ho, però a vegades no hi penso.
Apa, tanqueu el foco que ja he acabat amb la meva confessió! :P
Doncs jo me'n vaig avui de vacances. Porto un piló de llibres, però no pas aquest. Em sap greu perquè també me l'han recomant molt. Haurà d'esperar. No ens explicaràs el secret per a fer un coulant de xocolata tant preciós? que no és tenqaui, que quedi al punt...
Mmmmm... sí només de veure'l ja se sap que és boníssim.
Quin regal més guapo, Rita! Em refereixo al llibre (ja diràs si t'ha agradat, eh?!), i és que ara mateix les postres... Però en qualsevol altre moment no en deixaria cap rastre, amb la pinta que fan!!! ;) Petons dolços
Me'l vaig comprar fa uns mesos...No he trobat el moment. Hi ha qui diu que es llegeix bé i altres comenten que és feixuc... He de començar-lo...I en parlem! ;) Estic a règim :( però per pocs dies :) Una abraçada!
Quina vergonya Rita, estem en plena temporada, i tu vinga a menjar xocolata. Et vull al meu despatx demà a la tarda :-) Al menys, el llibre és bo? Va bé fer-se regals dona.
Me l'han recomanat molt, paseante, l'acabo de començar i encara no en puc dir res. Ah, i no penso passar pel teu despatx. Després del coulant, el capde passat, vaig tornar a caminar i nedar molt. Segur que ja el vaig cremar! :-)
Cert, menta fresca! Sóc de les que penso que la felicitat ens l'hem de proporcionar nosaltres mateixos. Si pretenem que depengui dels altres... malament. :-)
Nena, deixa els pastissos! Recorda que hem d'estar en forma, que comença la pretemporada a can Paseante...I anirem cenyidetes...
ResponEliminaVa, te'l perdono. Menja de gust, però ara faràs 100 flexions, jeje
Què difícil m'ho poses! Mira que sóc malalt de llibres, i que no en refusaria mai cap, però a aquestes hores, gairebé que em quedo amb la segona foto... m'està venint una gana...
ResponEliminaCarai quins detalls mes macos.
ResponEliminaLa Emili té raó això és dopping jejeje...Quina enveja!!!!
ResponEliminaDisfruta'ls molt.
Jo me he fet també un regalitu, el travel de les vacancetes. Ja us aniré informant.
Oh.... el proper cop et convido a dinar.. i tu em portes les postres...!!!!!
ResponEliminaummmmmmmmm!!!
Carai, noia, i sempre són així les postres?
ResponEliminaAquestes postres són la porta a coses que no es poden fer amb els llibres...aiiii Rita Rita!
ResponEliminaGràcies, emily! Una debilitat, només... Aquest capde nedaré i caminaré molt. Espero compensar... ;)
ResponEliminaDoncs no és cap mala idea, xexu, amb un cafè amb llet, pot estar bé també... :)
Ens hem de mimar, striper, de tant en tant... :)
Hahahaha helena! Jo no les faig aquestes coses... ;)
És molt senzill de fer, eli...
No, estripanits, no... Les coses bones només de tant en tant... ;)
Ui, el clint! :P
D'això... Però tu no marxaves? ;)
Bones vacances, papi xulo i molts petons!!!
Ummmm... :-P
ResponEliminaL'has fet!!! T'ha sortit perfecte, noia! A mi algun cop se'm trenquen. I boniiiiíssim.... Que disfrutis el llibre!
ResponEliminaVeig que amb la xocolata gairebé coincidim tots eh, tondo... :)
ResponEliminaAis, fada... Catxis! Ara em faràs quedar malament, però com que no m'agrada dir mentides, confesso que no l'he fet jo.
Una amiga em va dir que els venien als congelats la Sirena i els vaig provar. Només l'has de posar al forn uns 18 minuts a 180º i queda pràcticament així i realment són boníssims.
La foto no és meva, ja vaig dir un dia que no tinc càmera digital i totes les que penjo són del google, tret d'unes de cels que sí que eren meves. Procuro posar-ho, però a vegades no hi penso.
Apa, tanqueu el foco que ja he acabat amb la meva confessió! :P
veient la cua de llibres que tinc per llegir, definitivament em quedo amb el segon regal...
ResponEliminaDoncs jo me'n vaig avui de vacances. Porto un piló de llibres, però no pas aquest. Em sap greu perquè també me l'han recomant molt. Haurà d'esperar.
ResponEliminaNo ens explicaràs el secret per a fer un coulant de xocolata tant preciós? que no és tenqaui, que quedi al punt...
Mmmmm... sí només de veure'l ja se sap que és boníssim.
Mira... el primer regal és per anar-lo disfrutant poc a poc... el segon? per a cruspir-se'l de cop! era bo??????
ResponEliminaostres,ostres,ostres...que be vivim.
ResponEliminaJo també vull que em facin aquest regalets!( amb el pastis em creix la saliva
He passat la llengua pel monitor, però...
ResponEliminaHola Rita,
ResponEliminaQue seria la vida sense aquests petits regals ?
Per molts anys que podem fer-ho
Quin regal més guapo, Rita! Em refereixo al llibre (ja diràs si t'ha agradat, eh?!), i és que ara mateix les postres... Però en qualsevol altre moment no en deixaria cap rastre, amb la pinta que fan!!! ;)
ResponEliminaPetons dolços
mmmmmmmmmmmm quin regalets, per gaudir!!
ResponEliminai després del després ??? ... res de res ... ho sabia ... salut
ResponEliminaPuc preguntar si despres del postre hi ha quelcom més????
ResponElimina:-P
Petonets!!!!
Glups! Ho sento, em pensava que l'havies fet amb la recepta que vaig penjar fa un temps... Així que a la Sirena, eh? Va bé saber tots els truquets ;))
ResponEliminai és que no te n'estàs de res...
ResponEliminaMe'l vaig comprar fa uns mesos...No he trobat el moment. Hi ha qui diu que es llegeix bé i altres comenten que és feixuc...
ResponEliminaHe de començar-lo...I en parlem! ;)
Estic a règim :( però per pocs dies :)
Una abraçada!
Ja et diré si val la pena el llibre, robertinhos, de moment, t'envio un coulant! ;)
ResponEliminaL'he explicat més amunt, carme, congelats la Sirena! :P I molt bo eh!
Boníssim, cesc! :)
Ais, mon, jo... me'ls faig, per si de cas... ;)
Oi que era bo, albert? ;-)
Certament, horabaixa... :-)
Me l'han recomanat molt i molt, aguarelix. Ja us en faré 5 cèntims!
Petonets dolcets
:-) déjà vie...
Ets un tafaner, mossèn!
Tafanerota, jo mateixa! hahaha
No passa res, fada... :-)
Procuro, jordi casanovas... :-)
Ja el comentarem, doncs, noa... :-)
Quina vergonya Rita, estem en plena temporada, i tu vinga a menjar xocolata. Et vull al meu despatx demà a la tarda :-) Al menys, el llibre és bo? Va bé fer-se regals dona.
ResponEliminaMe l'han recomanat molt, paseante, l'acabo de començar i encara no en puc dir res.
ResponEliminaAh, i no penso passar pel teu despatx. Després del coulant, el capde passat, vaig tornar a caminar i nedar molt. Segur que ja el vaig cremar! :-)
digues que si reina! i és que una s'ha d'estimar TANT I TANT i a més, demostrar-ho que es allò que diuen " no me beso por que no me llego".
ResponEliminaCert, menta fresca! Sóc de les que penso que la felicitat ens l'hem de proporcionar nosaltres mateixos. Si pretenem que depengui dels altres... malament. :-)
ResponElimina