Regal virtual

La Rita m’ha demanat que em passés per aquí, que tragués una mica la pols i li fes una escombrada i una fregadeta al piset. No té intencions de tornar per aquí, però com que sap que de tant en tant encara s’hi passa alguna visita, vol tenir-lo net i polit.

Com que sóc una mica tafanerota, he aprofitat per regirar-li les coses i he vist que tenia un avís a l’agenda, que segurament se li passaria per alt, i m’he dit que potser que me n’ocupés.

I aquí em teniu, intentant fer una mica de memòria del que em va explicar de la 1a. Trobada Blocaire fora de Catalunya (1.TBfC) i he recordat que a primers de maig em va enviar un correu, on m’explicava això:

La primera vegada que ens vam trobar, feia fred, molt fred. La segona també, però no tant, i aquesta darrera va fer un bon sol, amb el que els més agosarats vam suar i tot, per posar-nos-hi a sota.

Tant la primera, com la segona com aquesta tercera han tingut una mateixa cosa en comú: un esperit especial, l’esperit Berlinès n’hi dic jo, un ambient de complicitat i un bon rotllo gens fingit ni esforçat, un bon rotllo de debò.

Hi va haver ganes la primera i la segona i ara ja hi ha gairebé necessitat. Ens volem veure, ens agrada i ens ho passem bé junts. Què més es pot demanar?

Es veu que aquella trobada a Berlín va anar tan bé que n’han fet més i tot, ara ja on calgui, i es veu que l’artífex de tot això, el promotor, el culpable de que això es portés a terme i funcionés tan i tant bé era un tal Ferran.

I pel que veig a l’agenda aquesta, pobreta ben empolsinada també, aquest tal Ferran avui fa anys i penso que la Rita estarà contenta que el feliciti de part seva, perquè pel que em va dir se l’estima molt aquest noi i segur que li sabria greu oblidar-se’n.

Per molts anys, Ferran!!!!

Ai, dispenseu-me per no haver-me presentat abans! Sóc la germana bessona de la Rita jo, i us envio petons a totes i a tots de part seva, que de ben segur estarà contenta també de que ho faci.