Institut d'Estudis fotogràfics de Catalunya, Col·lecció Roisin
Avui he anat a veure l’exposició La nova cançó. La veu d’un poble al Museu d’Història de Catalunya i m’he trobat, a més, amb una exposició de fotografies, La Costa Brava abans de la Costa Brava. Fotografies de la Casa de la Postal, 1915-1935.
Casualitats de la vida, la fotografia que hi ha en el text de presentació és la de l’Hotel Empúries, el mateix de l’apunt anterior.
Ostres que bo, Rita! Vés a saber si d'aquí a uns anys la teva foto forma part d'una altra exposició fotogràfica...
ResponEliminaTinc pendent anar a veure-la!
Una abraçada!
fanal blau,
ResponEliminaHehehe No dona... Però quina gràcia m'ha fet!
Ves-hi, t'agradarà!
Petons!
de vegades penso que m'hauria agradat viure aquella època, evidentment abans del 36
ResponEliminaQuan vaig veure la foto de l'apunt anterior ja m'ho va semblar, (em va despistar una mica la part nova, que havia vist quan estava en obres), i ara, dient-nos el nom de l'hostal, n'estic segura.
ResponEliminaDe vegades passo algun dia a Ventalló i aquesta és la platja on anem.
es mes maca la teva foto
ResponEliminaOsti, i tant, quin paisatge tan proper, i tan diferent en el temps!
ResponEliminasempre he pensat que la vida es un cúmul de casualitats i moltes coincidencies. Molt maca la foto
ResponEliminaNo t'ho hauries de prendre com un senyal? Sembla que aquest lloc et crida ...
ResponEliminacasualitats de la vida :)
ResponEliminaa mi també m'agrada més la teva foto!
Sí que n'és bona aquesta casualitat!
ResponEliminaI ja hi havien hotels abans que hi hagués costa brava???
*Sànset*
M'encanten les fotografies antigues, Rita! Són trossets de vides perdudes en una imatge.
ResponEliminaQuina passada, això de la coincidència! Un pressentiment?
Una abraçada!
Quina coincidència! ves a saber si no tindrà raó fanal blau....mai se sap...
ResponEliminaQuina casualitat! A vegades sembla que les coses passin expressament! Tot i això, no crec en el destí. Ha estat una casualitat ben bona!
ResponEliminaI que maca la costa brava, eh? Petons grans, jo també hi he estat uns dies, i m'encanta!!!!!!!!! :)
ResponEliminaExtraordinari! I a més, des d'una perspectiva molt semblant. Vol dir alguna cosa? Ja ja ja. Petons, RITA.
ResponEliminaNo sé perquè però me n'he recordat de El Resplandor. Jo de tu no aniria :P
ResponEliminaAquest hotel et crida, noia. Vigila que l'Emily no tingui raó.
ResponEliminaVinga! Cap a l'hotel ja!
ResponEliminaSi àmplies la foto és fantàstica.
ResponEliminaLlegint a l'hora de la migdiada, roba fosca espardenyes de betes, un anell d'or brillant.
L'altra dona adormida langidamente a la sorra de la duna, a l'ombra d'un paraigües de fusta, la sensual corba del seu coll, soledat. Més enrere el gosset també dorm.
Puc imaginar la suau brisa del mar ...
Bona tarda Rita.
M'encanta , són llocs molt coneguts per mi. Son les meves platges també. Com l'illa Roja...y em porten molts records, formen part dels moments més intenssos de la meva vida.
ResponEliminaPetons, m'agrada que coincidim.
garbi24,
ResponEliminaCuriós, jo també ho he pensat moltes vegades... :-)
Lluïsa,
Una platja preciosa! :-)
ddriver,
Gràcies! Són diferents, m'agraden molt les dues a mi... :-)
zel,
Sí, molt més natural... :-)
Mon,
Cert això que dius...Gràcies! -)
Joan,
Això sembla... :-)
Arare,
Gràcies! A mi les dues... :-)
sànset i utnoa,
És evident que sí... :-)
Núria Martí Constans,
A mi també m'agraden molt les fotos antigues... :-)
Elvira FR,
Aisssss... :-)
Albert B.iR.,
Casualitat, sí... :-)
Cris (V/N),
És molt maca la Costa Brava!
Petons grans per a tu també!
jordicine,
Segurament... hahaha
Petons!
emily,
Apa!!! hahahaha
paseante,
M'agraden els riscos, no ho sabies? ;-)
khalina,
Hahahaha
Pere,
Caram Pere, que bé que ho pintes! :-)
mirambella,
I com hi coincidim... :-)