Llibres: "Nieve"

Imatge de l’espectacle Nieve de María Godoy basat en la novel·la de Maxence Fermine

(Mendoza. República Argentina. 2005)

Una de les moltes coses bones que té això de llegir blocs és que molts, tot i no tenir-ho com a temàtica principal o exclusiva, recomanen llibres. Com que a mesura d’anar-ne llegint de seguida detectes si hi ha coincidència en els gustos per les lectures, quan un bloc amb el que hi coincideixes en recomana una, sense rumiar-t’ho gaire la busques.

Fa unes setmanes em va passar amb El club de los domingos. La Francesca recomanava un llibre, Nieve, de Maxence Fermine, i em va faltar temps per anar-lo a buscar.

A finales del siglo XIX, el joven poeta japonés Yuko se ejercita en el arte del haiku. Para perfeccionarse, decide viajar al sur del país al encuentro de Soseki, un anciano pintor que se ha quedado ciego. En esta relación hecha de respeto, de silencio y de signos, la imagen obsesiva de una mujer desaparecida entre las nieves reunirá a los dos hombres. Una fábula intemporal, que habla al lector de vida y de poesía, de amor y de muerte.

En una lengua concisa y blanca, Maxence cincela una historia en la que la belleza y el amor tienen el mismo fulgor del haiku. También encontramos aquí el retrato de un Japón refinado, en el que, entre violencia y dulzura, la tradición es enfrentarse a las fuerzas de la vida.

No en diré gran cosa, prefereixo que us llegiu la seva ressenya, està molt bé i de fet és la que a mi em va fer buscar-lo. Només puc confirmar que es llegeix en una tarda, que mentre el llegeixes et sents com si s’hagués aturat el temps, que se’t posa molt bé aquesta lectura i que et fa obrir els ulls, però els de dintre, perquè sovint mirem només amb els de fora...