Carles GranUn comentari pot fer despertar sensacions adormides, un sms, només amb un somriure, pot ser un... –hi sóc! I una trucada pot obrir una porta, en realitat mai tancada, només ajustada, al desig.
Quan les relacions són lliures, d’amistat i complicitat, sempre queda un lligam, un vincle, que fa que la distància, física o mental, no ens acabi mai de separar del tot.
no separar-nos del tot és un regal, de vegades tot i la distància necessites estar ben a prop.
ResponEliminaDe vegades nomes amb petts detalls ja es suficient.
ResponEliminaI tant... I és que un vincle sòlid no necessita parrafades. Un parell de mots adquireixen, en aquests casos, una força increible.
ResponEliminaHi ha molts detalls que es poden tenir que enforteixen els vincles. De vegades no cal cap comunicació per sentir algú a prop, però ens passa allò d'estar pensant en algú i creure que l'altre no pensa en nosaltres. Ens diem que no, que no té per què, que només nosaltres hi penses. I llavors és quan t'arriba aquell sms o aquell mail i se'ns dibuixa un somriure a la cara.
ResponEliminaRealment és tal com ho dius, quan no hi ha res més, només allò que volen que hi hagi els relacionats, els lligams no es solen trencar.
ResponEliminaVa, posa el mòbil també, que et farem sms. M'agrades Rita. :) ;)
ResponEliminaLa distància no existeix, és només un estat mental. Un missatge, per curt que sigui, és la manera de recordar-nos-ho.
ResponEliminaNomés de pensar en aquests moments màgics que descrius, ja somric! :) M'encanta el comentari d'en Ferran; és ben bé com diu! :D
ResponEliminaBon cap de setmana!
Es mes tot el que hi ha al darrere d'un missatge que el missatge en si quant lliga el que desitges amb el que reps no hi ha entrebancs.
ResponEliminatens molta raó. Hi ha portes sempre obertes
ResponEliminaQuantes veritats en tan poc espai. Petons.
ResponEliminaQuanta raó condensada!
ResponEliminaaquestes complicitats latents que s'encenen amb un sol clic... són la sal de la vida...
ResponEliminaara que et llegeixo... vaig a enviar uns quants somriures i unes quantes picades d'ullet...
bon cap de setmana!
;)
ResponEliminatens tota la raó. Ès així com ho dius.
ResponEliminaEstic d'acord en el que s'ha dit, la distància és més mental que física, i les noves tecnologies han servit per refermar-ho
ResponEliminamolt cert i el món virtual ens ajuda a no perdre-ho
ResponEliminaUff! Ara entenc perquè m'entens tan bé, Rita...
ResponEliminaDoncs jo estic per passar de tu, perquè al post anterior has contestat a tothom, menys a mi. :-( Cría cuervos... (és un comentari conyeta, però m'ha dolgut una mica, noia).
ResponEliminaRita, amb quedo amb aquest "hi sóc".... no cal més de vegades, només els petits detalls que ens fan somriure per dins, oi? Un petó :)
ResponEliminaquanta veritat en aquest post! un petit detall per recuperar una porta en realitat mai tancada al desig. m'encanta.
ResponEliminai si, el més important és mantenir la llibertat de l'altre, així mai es trenquen les relacions.
Molt en molt poc!
ResponEliminabon cap de setmana Rita!
Fins i tot un mail en blanc pot ser suficient per dir: hi sóc.
ResponEliminaBen bé així! :)
ResponEliminaLa meva més sincera enhorabona. Escrius molt bé.
ResponEliminaSalutacions
Cesc,
ResponEliminaEfetivament, hi ha persones que són com regals...
Striper,
La grandesa dels petits detalls, oi?
Duschgel,
La força de les paraules, a vegades tan mal emprada...
XeXu,
Ho has descrit a la perfecció!
Carquinyol,
Cert, però no tothom ho entén i aleshores no ho saben viure així.
Emily,
Dolenta! hahahaha
Tu a mi també! :-)
Ferran,
Ben cert!
Núr,
Ha estat molt encerat el Ferran, realment.
Somriu, somriu... :-)
Pep,
Sense el del darrera, el missatge seria buit... ;-)
khalina,
O entreobertes... ;-)
jordicine,
Costa poc quan parles de sentiments, sensacions...
Petons!
Ma-Poc,
Gràcies!
mar,
Han anat bé? Has tingut moltes respostes? ;-)
mirambella,
celebro coincidir amb tu... M'agrada molt el teu bloc!
Mireia,
Les noves tecnologies han anat molt bé per escurçar distàncies...
Deric,
Ja ho dic a la Mireia, ens van més que bé les noves tecnologies...
Violette,
Hi ha molt bona sintonia, sí... :-)
paseante,
Em sabria molt greu, ja ho saps, que passessis de mi. Sobretot perquè t'aprecio i d'alguna manera necessito tenir-te a prop, però què hi farem! :P
Tontet, que ja t'he contestat!!!
Petonets!!!
Cris,
Cert, un "hi sóc!" pot ser molt significatiu...
Petons!
rits,
Ho has interpretat perfectament! :-)
Joana,
Gràcies!
Bona setmana, guapa!
novesflors,
També, també...
fanal blau,
:-)
Ricardo,
Moltes gràcies! I gràcies per passar per l'illa, considera't a casa teva.
També t'he visitat i he quedat sincerament impressionada amb la teva obra i te'n felicito!
De vegades, no cal ni un mot. Amb els amics, sempre se sap que hi són.
ResponElimina