dissabte, 29 d’agost del 2009

Capità




Si hagués sabut que aquell dia era el darrer que passaríem junts, potser no hagués estat tan feliç com vaig ser.


Si ho hagués sabut, no hagués pogut gaudir d’aquell mar i de tu com ho vaig fer.


Sempre seràs aquell capità que un dia vas ser per a mi.

a

34 comentaris:

  1. khalina29 d’agost del 2009, a les 12:08

    Però i que bé que ho vau passar pel que sembla.

    ResponElimina
  2. rits29 d’agost del 2009, a les 14:25

    així perdurarà sempre el somriure d'aquell dia.

    ResponElimina
  3. Striper29 d’agost del 2009, a les 14:29

    De vegades es millor no esperar els moments dolents i guardar els bons.

    ResponElimina
  4. mar29 d’agost del 2009, a les 17:58

    és el que té viure el present intensament...

    un bon record per sempre!

    petons

    ResponElimina
  5. BACCD29 d’agost del 2009, a les 18:16

    Ainssss... que bona és la ignorància de vegades...

    ResponElimina
  6. kweilan29 d’agost del 2009, a les 18:32

    Millor no saber el futur.

    ResponElimina
  7. ddriver29 d’agost del 2009, a les 21:54

    ostres!! ara he vist el post!!

    ResponElimina
  8. Carme Rosanas29 d’agost del 2009, a les 23:20

    Però aquests moments feliços, ja no es poden esborrar. Han estat i perduren en nosaltres.

    ResponElimina
  9. assumpta29 d’agost del 2009, a les 23:40

    De vegades, està clar que és millor no saber el que vindrà després.
    Vas gaudir plenament d'aquell moment i ara aquell record ningú te'l podrà prendre.
    ;)

    ResponElimina
  10. Lula30 d’agost del 2009, a les 8:48

    Mmmfff
    Sí, no cal saber el destí, ens impedeix disfrutar del present.

    Un petó

    ResponElimina
  11. DooMMasteR30 d’agost del 2009, a les 9:48

    S'ha de viure el present amb totes les ganes del món. Segur que mai oblidaràs aquest dia :-)

    ResponElimina
  12. Joana30 d’agost del 2009, a les 11:21

    Col.lecciona moments...comla Carme ! :)

    ResponElimina
  13. estrip30 d’agost del 2009, a les 21:44

    el moments presents son els millors moments!

    ResponElimina
  14. El Company de Venus31 d’agost del 2009, a les 8:42

    Sempre, sempre, ho conservaràs a la memòria.

    ResponElimina
  15. atikus1 de setembre del 2009, a les 10:39

    Como dirian en el club de los poetas muertos

    Oh capitan mi Capitan!!!

    Carpe Diem!

    petons ;)

    ResponElimina
  16. Clint1 de setembre del 2009, a les 16:04

    Caram!

    ResponElimina
  17. Anònim1 de setembre del 2009, a les 20:00

    Per què passa això que com més feliç ets més lluny se'n va... un plaer haver tornat per gent com tu...

    ResponElimina
  18. Ferran Porta2 de setembre del 2009, a les 0:13

    En Duschgel ho ha dit molt bé; perquè hem de saber-ho tot? Carpe diem... i que nos quiten lo bailao!

    ResponElimina
  19. gatot2 de setembre del 2009, a les 1:10

    decididament ets una romàntica, Rita! :)

    Hi ha molts moments bonics que queden al record i molts moments bonics que encara estan per viure...

    cada un diferent; bon setembre!
    petons!

    ResponElimina
  20. troyana2 de setembre del 2009, a les 9:54

    Rita,millor de vegades,no saber.
    I gaudir del moment,i que vinga lo que tinga que vindre i ja està....
    bsets

    ResponElimina
  21. Uribetty2 de setembre del 2009, a les 20:58

    Per un dia...i si més no el record, per sempre, no?
    Una abraçada!

    ResponElimina
  22. Sergi2 de setembre del 2009, a les 23:59

    Viure els moments sense pressió sempre fa que es visquin millor.

    ResponElimina
  23. el paseante3 de setembre del 2009, a les 0:45

    Rita, com es fa per esborrar el somriure absurd que et queda a la cara quan llegeixes segons quines coses?

    ResponElimina
  24. romanidemata3 de setembre del 2009, a les 18:08

    de la manera que ho dius... potser una frase d'una novel·la, un guió de peli o un sentiment real...
    acomiadar-te quan ja ho has viscut...
    nostàlgia i gratitud.

    salut
    Joan

    ResponElimina
  25. Deric3 de setembre del 2009, a les 23:15

    oblidem les coses tristes!!! ja estic cansat de tanta tristesa a la vida...

    ResponElimina
  26. Cris (V/N)4 de setembre del 2009, a les 10:15

    Tu tens un Capità, jo tinc un Pirata.... t'entenc tan bé.... Hi han coses que estan destinades a que passin només per no poder-les oblidar mai més.... :) Un petó amb aroma Mediterrani

    ResponElimina
  27. MK5 de setembre del 2009, a les 11:55

    Ufff...et dono per unanimitat el premi a la foto més insinuant i evocadora de l'estiu!!.
    Nena...vale que es té més sed després de saber qué es l'aigua ...pero , que te quiten lo bailao..
    Ptons

    ResponElimina
  28. Violette5 de setembre del 2009, a les 21:00

    Un plaer sempre és un plaer i així perdura per sempre en la memòria sensible, encara que s'acabi.

    ResponElimina
  29. fada5 de setembre del 2009, a les 21:47

    Carpe diem! Celebro que ja et trobis bé del tot. Petons.

    ResponElimina
  30. zel6 de setembre del 2009, a les 0:04

    Però hi ha moments en que una només sent les pèrdues... a veure com ens refem!

    ResponElimina
  31. Josep Lluís6 de setembre del 2009, a les 20:20

    i com sempre

    després d'un adeu arriba un hola
    després d'un hola arriba un adeu...

    Petons

    ResponElimina
  32. Xitus7 de setembre del 2009, a les 12:45

    Arran de la meva deliberació per votar als premis CATS, he passat pel teu blog i m'ha semblat que ja hi havia passat. M'ha agradat molt :)

    ResponElimina
  33. Rita7 de setembre del 2009, a les 22:32

    khalina,
    Fantàstic!

    rits,
    Efectivament, el somriure hi serà sempre... :-)

    Striper,
    Els bons, sempre!

    mar,
    Per sempre més, sí!
    Petons, maca!

    Duschgel,
    Ja ho pots ben dir ja... :-)

    kweilan,
    Moltes vegades millor que no...

    ddriver,
    :-)

    Carme,
    Sempre seran amb mi, sí...

    - assumpta -,
    Efectivament, sempre serà amb mi...

    Lula,
    El destí, per sort, no el sabem mai. Visca el present!
    Petons!

    DooMMasterR,
    Mai! :-)

    Joana,
    Bona idea! Aquest ja hi és... :-)

    estrip,
    Sempre!

    El Company de Venus,
    Sí, hi és i per sempre...

    atikus,
    Síiiii, pensé en la peli! Carpe diem!
    Besos! :-)

    Clint,
    :-)
    Petons!

    Cesc,
    Uff... Quanta raó que tens! Un plaer per a nosaltres, tornar-te a tenir per aquí!
    Petons!

    Ferran,
    Exacte! Ah, LA Duschgel! ;-)))

    Gatot,
    Ja saps que sí! ;-)

    troyana,
    Cert, molt millor!
    Petons!

    Uribetty,
    Per sempre, sí!
    Petons!

    XeXu,
    Realment, va ser un dia molt viscut!

    paseante,
    Doncs no sabria dir-te... Viure-ho? ;-)

    awol romanidemata,
    Un moment viscut intensament... :-)

    Deric,
    Oblidem-les! I quedem-nos amb els bons records només... :-)

    Cris,
    Efectivament, ho has descrit perfectament! Benvinguda a l'Illa. Considera't a casa teva! :-)

    MK,
    Has captat tota la intenció! :P Efectivament, em va agradar molt com va quedar la foto, perquè de fet no li calien paraules... Sí, sí, que nos lo quiten (lo bailao)! ;-)

    Violette,
    Així és i així va ser... :-)

    fada,
    Carpe diem! :-)

    zel,
    Mirant endavant, sempre! :-)

    Josep Lluís,
    Quina alegria veure't per aquí! Has tornat! Hola!!! ;-)

    Xitus,
    Gràcies! Celebro que t'hagi agradat. Torna quan vulguis, ets a casa teva! :-)

    ResponElimina
  34. Capitá20 d’octubre del 2009, a les 9:47

    La foto va quedar molt maca, però mai podrá explicar els sentiments que es barrejaven en aquell moment. I, de ben segur que van ser molts...

    ResponElimina