Com se'l trobarà a faltar, era un personatge singular, i que inevitablement, t'arrencava un somriure. Avui s'ha perdut un referent. Però segur que cap dels que l'hem gaudit no el podrem oblidar mai.
Pocs dies després de sortir la notícia de que patia càncer, vam coincidir en un bar de la Barceloneta... Fa poc ho he llegit per internet.El recordaré tal i com el vaig veure..Amb el diari a sota el braç i saludant a tort i a dret a tothom.
Una gran pérdida,lo vi en directo hace mil años en València:un pedazo cómico sin pelos en la lengua y con un inabarcable registro gestual.Me sumo a la idea de que nadie muere si no se le olvida. Un abrazo!
Una gran pèrdua d'un gran còmic, el trobarem a faltar.
Tot i que no li diguis adéu tan ràpid que encara potser el veiem... de fet, si té que anar a l'Audiencia Nacional (espanyola) per declarar sobre aquelles declaracions que va fer a TV3 encara el ressuscitaran i tot, que la justícia espanyola per a segons quines coses és molt estricte i no hi ha forma d'escapar-se !!
segur que allà dalt, ja no queda ningú i ara son tots al infern. Pepe com el flautista d'Hamelin s'emporta els àngels i els deus cap al plaer, la disbauxa, el riure desenfrenat.
Gràcies a tots i totes pels vostres comentaris. Crec que no cal anar contestant d'un a un. Diria que és una de les vegades que hi ha més unanimitat. Penso que tots tenim clar que durem el Pepe en el record per sempre.
Quèeeeeeeeee????????
ResponElimina...
Acabo de córrer cap a les notícies... Ostres, pobre Rubianes! Segur que sí que l'ha muntat el vermut...
ResponEliminaUn petó compungit.
hòstia...........
ResponEliminaMe n´acabo d´assabentar i és com si no m´ho vulgués creure. Sabia que estava fotut però això, això no m´ho puc acabar de creure. Fins sempre Pepe!
ResponElimina:'( hi ha malalties que maten molt ràpid, una persona no es mor si no se l'oblida :)
ResponEliminaaquesta notícia m'ha deixat molt trasbalsat... no me l'esperava gens ni mica. Tenía molt molt molt interioritzat aquest home.
ResponEliminaAra no puc riure pero ell em fa riure
Com se'l trobarà a faltar, era un personatge singular, i que inevitablement, t'arrencava un somriure. Avui s'ha perdut un referent. Però segur que cap dels que l'hem gaudit no el podrem oblidar mai.
ResponEliminael trobarem a faltar
ResponEliminaÚnic, irrepetible, i correctament políticament incorrecte.
ResponEliminaUn personatge genial en tots els aspectes.
Sempre el recordarem.
òstia, quin greu!
ResponEliminaEl trobarem a faltar, veritats com punys, coi...pobret...
ResponEliminaTot un estil, tota una personalitat!!!!
ResponEliminaSe'l trobarà a faltar.
Una notícia que deixa trasbalsats a tots els que el seguíem.
ResponEliminaPocs dies després de sortir la notícia de que patia càncer, vam coincidir en un bar de la Barceloneta...
ResponEliminaFa poc ho he llegit per internet.El recordaré tal i com el vaig veure..Amb el diari a sota el braç i saludant a tort i a dret a tothom.
deu tenir una festota muntada amb Sant Pere i tota aquella patolea que s'haurà trobat allà dalt.
ResponEliminaM'agrada pensar que té tot el cel revolucionat!!!
...doncs m'apunto al vermout allà on sigui...
ResponEliminaun txin txin pel pepe (que era un niño bueno...) i per a tu!
Una gran pérdida,lo vi en directo hace mil años en València:un pedazo cómico sin pelos en la lengua y con un inabarcable registro gestual.Me sumo a la idea de que nadie muere si no se le olvida.
ResponEliminaUn abrazo!
Un brindis pel Pepe. No l'oblidarem.
ResponElimina:'(
Hores d'ara, el cel deu ser una festa.
ResponEliminaA mi també m'ha deixat gelada la notícia.
ResponEliminaUna gran pèrdua d'un gran còmic, el trobarem a faltar.
ResponEliminaTot i que no li diguis adéu tan ràpid que encara potser el veiem... de fet, si té que anar a l'Audiencia Nacional (espanyola) per declarar sobre aquelles declaracions que va fer a TV3 encara el ressuscitaran i tot, que la justícia espanyola per a segons quines coses és molt estricte i no hi ha forma d'escapar-se !!
segur que allà dalt, ja no queda ningú i ara son tots al infern. Pepe com el flautista d'Hamelin s'emporta els àngels i els deus cap al plaer, la disbauxa, el riure desenfrenat.
ResponEliminal'altre dia en parlava amb algú de que feia dies que no se'l veia...
ResponEliminaDic jo que els gallegus, com a darrer homenatge, podien haver-se estalviat votar al PP, no?
ResponEliminaUna pena, la verdad es que no tuve el gusto de verlo, pero creo que era un gran actor, amante de la obra de Lorca.
ResponEliminaPetons
i segur que des que ha arribat que no para de xerrar. un crack aquí i allà!!!
ResponEliminaSegur que n'hi ha més d'un que ho ha celebrat a les espanyes. El recordarem molt temps.
ResponEliminaGràcies a tots i totes pels vostres comentaris. Crec que no cal anar contestant d'un a un. Diria que és una de les vegades que hi ha més unanimitat.
ResponEliminaPenso que tots tenim clar que durem el Pepe en el record per sempre.
Petons!
Rubianes, solamente
ResponEliminahorabaixa,
ResponEliminaNi més ni menys... :-)