Estirada damunt del llit, de bocaterrosa, nua. Ell, també nu, de genolls, al damunt d’ella. Te un pot de crema corporal amb oli d’oliva al costat, n’agafa una bona quantitat, l’hi posa a l’esquena i comença a escampar-la tot fent un massatge. Té les mans fortes, però la pressió que fa és només la necessària perquè mica en mica vagi penetrant. Quan ja l’ha absorbida, n’agafa més, es posa més avall, ara envoltant les cames, va cap a les natges, i segueix amb el massatge.
Quan acaba, li fa donar la volta, ara cara a munt, es posa més crema a les mans, li agafa un peu, els dits, la planta, el taló, el turmell, la cama, després l’altre peu, l’altra cama. Tot seguit les cuixes, ara l’una, ara l’altra. Quan arriba al cap damunt, passa, però gairebé de puntetes, pel pubis, només l’acaricia.
Arribat a aquest punt, ella ja comença a tenir la sensibilitat a flor de pell i una certa excitació comença a manifestar-se-li. Ell, aparentment impassible, segueix, ara la mà, els dits, el braç, l’altra mà, el braç, només s’atura per anar agafant més crema, per poder seguir amb el massatge, ara un pit, s’hi entreté, ara l’altre, també, ella cada cop està més... neguitosa i, fluixet, va fent petits gemecs. Ell, com si res, agafa més crema, ara deixa els pits i baixa, seguint el massatge, fins que arriba novament al pubis. –Ara t’hi hauràs de quedar –diu ella– i ell com si res, segueix amb el massatge com si l’hi pentinés, com si posés en ordre tots els pelets, tots mirant cap al mig: els de dalt, els d’un costat, els de l’altre. Ella... gairebé ja no pot més, –em fas patir –diu–.
Ell agafa el pot, el tapa, el treu del costat, el deixa al damunt de la tauleta de nit, s’hi acosta, ara sí, i com si no el volgués despentinar, comença a jugar-hi, amb un parell de dits, mentre els gemecs d’ella comencen a augmentar...

Caram, aquest és el teu propi relat conjunt, no? I no vegis quin relat, que gràfic, m'ho he imaginat a la perfecció. Uf, això no es fa a aquestes hores... no veus que sóc un pecador...
ResponEliminaon dius que els fan aquests massatges?
ResponEliminaDiria que és molt suggeridor sinó fos perque es directament explicít jejeje
ResponEliminaMolt bé, molt bé, realment te'l representes amb facilitat...
i per cert, coincidint amb en Jordi Casanovas, on fan aquests massatges?
Aixxx de bon mati aixo donar escalfor al dia.
ResponEliminaa les 07.50, quina manera de despertar-me!
ResponEliminaRita, noia, quina capacitat de fer arribar sensacions al teu públic! Llegit des de la feina resulta un pèl sobtant :-))
ResponEliminaBen escrit!
Quin dia que tenim avui, eh???
ResponEliminaels olis fan meravelles!
ResponEliminaMare meva no m'esperava aquest post! fer patir és bo :) sempre hi ha més emoció :)
ResponEliminaEt confessaré que el vaig llegir ahir a la nit i...després de llegir-lo vaig ser incapaç d'escriure res. Molt ben escrit!
ResponEliminaGràcies pels vostres comentaris, a tots!
ResponEliminaPel que he vist, sembla que cap hora és bona per llegir aquest relat... ;-)
XeXu.
Em sap greu... ;-)
Jordi Casanovas,
Doncs no sé on els fan, però aquí és l'home que el fa eh...
Ulisses,
Gràcies! Et dic el mateix que al Jordi, és ell el que el fa...
Striper,
Així avui no hauràs passat fred, suposo...
Jesús M. Tibau,
Espero que hagi estat bona doncs...
Ferran,
Gràcies! Ho sento... :p
Salva Piqueras,
Va estar més aviat una inspiració nocturna...
estrip,
Això sembla, sí...
Cesc,
Sembla que dona bon resultat, sí...
kweilan,
Gràcies! No pateixis, a mi també m'ha passat alguna vegada amb algun post: el llegeixo i no sé què dir. Hi torno en un altre moment, un cop paït, i ja no em costa tant dir-hi la meva. Novament, gràcies! :-)
Jo també m'apunto a un massatge!
ResponEliminaCarme,
ResponEliminaT'apunto! ;-)
Quin massatge més deliciós! Doncs igual que la Carme, m'hi apunto!
ResponEliminakhalina,
ResponEliminaApuntada! ;-)
Soc el Tou,veig que al massatgista aquet se l hi esta girant feina amb tanta voluntaria
ResponEliminaM'agradaria ser el teu massatgista ara ja tinc les instruccions per-te un bon massatge.
ResponEliminaOstres Rita!!!
ResponEliminaM'has deixat amb la mel a la boca...
No saps com s'ha disparat l'imaginació per acabar aquest deliciós massatge.
(Passa'm a mi també l'afreça del massagista, siusplau!!!)
M'agrada que em facin massatges, però també m'agrada fer-los ;)
ResponEliminaAquest relat és bo per llegir-lo a qualsevol hora!
ResponEliminajo tb m'hi apunto! (només pel mal d'esquena, eh!..je, je)
Caram, caram...aquesta faceta no te la coneixia eh :-P
ResponEliminaGenial i certament, es un relat bo per llegir en qualsevol moment!!!!
Petonets bonica!!!!
A qualsevol hora !!!
ResponEliminaPer cert qui passa la tanda?, no vull quedar-me sense!
;)
ja començo a treure fum ... salut
ResponEliminaddriver,
ResponEliminaVols ajudar al massatgista? ;-)
Anònim,
Això ja són "palabras mayores"...
Albanta,
Ho celebro! Fer anar la imaginació sempre és bo i sa!
fra miquel,
Tu podries fer el relat on és ell el qui el rep... ;-)
rits,
Hehehehe pel mal d'esquena... Pillina!
Jo mateixa,
De tant en tant, m'agrada provar amb relats així. També tenen el seu què... :-)
Petons, bonica!
- assumpta -,
Ja t'apunto... ;-)
mossèn,
Una dutxeta d'aigua freda, potser? ;-)
L'oli d'oliva, de Lesbos a Eivissa, passant per Sicília és bàsic per a tantes coses: pa amb oli, tomàtigues seques, amanides i massatges...
ResponEliminaHola Rita,
ResponEliminaLes sensacions d'un bon massatge, quan porten una intenció més que terapeutiques, son sensacionals.
Despertar el desig....
M'ha agradat molt la narració. M'has fet recordar que he de demanar hora per un massatge.
Una abraçada
Mart...,
ResponEliminaCert, per a tot això i alguna cosa més i tot... :-)
horabaixa,
Gràcies! Demana, demana... ;-) Potser ens l'haurà d'explicar, no? Que vagi molt bé!