Si fos tan fàcil, n'hi hauria prou de treure'n la primera capa i potser el de sota seria millor! Em temo que no, que no és tan fàcil, el nostre món de mones :-(
Gràcies a tots pels vostres comentaris tan bons. La veritat és que ha estat un post precipitat, producte d'escoltar la ràdio aquest matí i entendre cada vegada menys res del que passa a Catalunya i al món: que si Israel-Palestina, que si en Saura i la mani, que si l'Obama, que si en Guardans... en fi.
umm... això què és? TV3, la "ceba" ?
ResponEliminasi no és un all és una ceba!
ResponEliminaSi fos tan fàcil, n'hi hauria prou de treure'n la primera capa i potser el de sota seria millor! Em temo que no, que no és tan fàcil, el nostre món de mones :-(
ResponEliminaen aquest món de mones hi ha més bèsties que persones
ResponEliminaSegur que sota les primeres capes hi ha un món millor... però estan tan ben enganxades, sobretot en alguns punts del planeta...
ResponEliminaA mi les cebes en fan plorar. És com el món que en ocasions també fa plorar.
ResponEliminaSembla ben bé que hi ha tants móns com persones.
ResponEliminaSalut,
S.
Gràcies a tots pels vostres comentaris tan bons. La veritat és que ha estat un post precipitat, producte d'escoltar la ràdio aquest matí i entendre cada vegada menys res del que passa a Catalunya i al món: que si Israel-Palestina, que si en Saura i la mani, que si l'Obama, que si en Guardans... en fi.
ResponEliminaHehehe Carquinyol, molt bon joc de paraules!
Tampoc t'has quedat curt, estrip! ;-)
Molt enginyós tu també, Ferran!
I tu, realista, Jordi Casanovas!
No ho podies explicar millor, Salva Piqueras...
kweilan, brillant tu...
Sí, Sadurní Vergés...
I a vegades ens fa plorar com la ceba.
ResponEliminaHi ha capes al món?
ResponEliminaUfff noia, si, jo tb tinc molts cops aquesta sensació.
ResponEliminapero mira, què hi farem... tb hi ha moltes coses que compensen, cal pensar-ho així
Besooootes
La veritat és que estem tots una mica "encebollados" en aquest món de mones.
ResponEliminaEl món és la ceba, caldrà dir a partir d'ara, en lloc de la pera?
ResponEliminasovint fa plorar, aquesta ceba
ResponEliminaI l'olor, que me'n dieu de l'olor?...
ResponEliminai de no tant mones
ResponEliminaHola Rita,
ResponEliminaTé alguna cosa a veure amb plorar tal i com està el mon?
Original imatge. Pot donar molt de sí.
Una abraçada
Cert, Striper...
ResponEliminaHi ha de tot, Cesc...
Sí, Lula, cal ser optimistes, per més que ens costi...
Ja ho pots ben dir, paseante...
És una possibilitat, Mireia...
Massa, darrerament, Jesús M. Tibau...
L'olor... també, també, Josep Lluís...
Hehehe ddriver...
Podria ser, sí, horabaixa...
què és, que el món ens fa plorar com una ceba?
ResponEliminaFa més riure que plorar, no, Deric?
ResponElimina