
Ha arribat l’estiu i amb ell la preocupació pels cossos. Aquells quilets que a l’hivern amb tanta roba no es notaven gaire, ara, amb tan poca i tan primeta, i amb la platja a la vista, s’han de treure com sigui. I, com diu la dita, que tothom se’n recorda de Santa Bàrbara quan trona, ara corrents a fer dieta.
Saps, què? Passem de dietes, mengem el que toqui per estar sans i fem una mica d'exercici, però deixem de mirar-nos tant per fora, que tothom es posa les mans al cap a aquestes èpoques.
ResponEliminaTant es per que al estiu tota cuca hi viu.
ResponEliminaI ara...
ResponEliminaBufff...
Jo ja vaig tenir el meu any estricte de dieta, i no vull pas tornar-hi, a fi de comptes, el cos és una funda.. que amb els anys es malmet.... i el que realment importa és el que hi ha dins, així que a gaudir d'aquests geladets i de les estones de platja sense complexe... Això sí, tot amb moderació!
Bon estiu!
"corrents a fer dieta" bé, una mica de footing per a començar no està malament
ResponElimina:P
ai... això és per als molt joves, que les iaiones quan perdem quilos semblem encara més iaiones, snif,snif,snif...
ResponEliminaAixxx Rita! Jo estic en cremar una miqueta fent esport i menjar de tot. La coca de Sant Joan...irresistible!
ResponEliminaI cada nit a caminar una horeta i si m'aixeco a les 6 també hi vaig ;)
bon estiu i bones cavances!
Eiii!
ResponEliminaQuè avui el trauma m'ha dit que puc començar a fer esport lleuger...
I tornar a agafar la bici!!!
Tinc un mono!!
Que porto dos anys amb la tonteria del genoll i he guanyat pes i no hi ha forma de perdre'l sense fer exercici...
Demà l'agafo i no se si pedalant fins a BCN...
Petonet dolç :¬)*
fa temps que tinc un cos danone, però d'aquells enriquecidos... ja no estem per dietes.
ResponEliminaun servidor té un cuerpo danone ... salut
ResponEliminaaix... em sembla que el meu danone està a punt de caducar, snifffff
ResponEliminaNo importen tant els quilos com la manera de moure'ls
ResponEliminaTas guapa amb el banyador d'enguany! No et sobra ni un quilo.
ResponElimina¿Què fa que aquests anuncis antics, amb aquestes dones boniques tant femenines, amb banyador complet d'una peça, cabells llargs, llavis pintats de vermell, tinguin una màgia especial que ens sembli que el passat era millor?
ResponEliminaHola Rita,
ResponEliminaPel que veig frequentem les mateixes platjes. Qui sap?
Vols saber una cosa? Això d'operació biquini, res de res. A l'Illa Roja i a tantes altres, ni es nota.
Cuidar-se, hem d'intentar fer-ho tot l'any. Aquesta és la meva manera de viure.
Per cert, m'encanta la Coca-cola.
Cert, xexu. Sincerament, no em té gens obsessionada tot això, encara que ho pugui semblar.
ResponEliminaBona nit i bon capde!
Ai, sí, striper! :)
Gràcies per la teva visita, eli. Tens tota la raó, ha estat un post només... :)
Uff, carquinyol. El footing no m'agrada i no se'm dona bé. Prefereixo llargues caminades.
Bon capde, maco!
Va, arare, que a tu no et cal. Fas molt de goig! :)
Caminar sí que és bo, sí, joana. Bones vacances i bon estiu, maca! Ja queda poquet eh!
Me n'alegro, barbollaire. Felicitats per aquesta recuperació!
Si arribes a Barcelona, xiula! ;)
Hahahaha jordi casanovas! Enriquecido... ummmmmmmmm
Enriquecido o no mossèn??? ;)
Diuen que encara que estiguin caducats, es poden menjar durant dies eh, arare... ;)
(Els iogurts)
Una gran veritat, jesús m. tibau... :)
Ai, mila, hahahahahaha Ja m'agradaria ser com la de la foto... ;)
Cert, albert. Són imatges molt maques i amb un glamour força escàs ara... :)
Per sort, horabaixa, a l'Illa Roja no en cal vestit de bany i ens sentim totalment lliures. Amb mitxelins i sense. Per això dic que és el meu paradís! :)
Sóc addicta a la coca-cola zero jo...
Bon capde, maca!
I per què no et prepares per a l'estiu del 2009? Aquest passa'l com puguis i fes coses a llarg termini.
ResponEliminaTens raó, paseante, però no sóc massa disciplinada... :P
ResponElimina