dilluns, 31 de maig de 2010

diumenge, 23 de maig de 2010

Retrobada




Hi ha retrobades que no signifiquen res, o que confirmen que ja estan bé les coses com estaven, però n’hi ha que et poden fer sentir com en una bombolla per unes hores i flotar com havies flotat abans.


dilluns, 17 de maig de 2010

Un any sense Benedetti

Google



Todavía


No lo creo todavía
estás llegando a mi lado
y la noche es un puñado
de estrellas y de alegría
palpo gusto escucho y veo
tu rostro tu paso largo
tus manos y sin embargo
todavía no lo creo
tu regreso tiene tanto
que ver contigo y conmigo
que por cábala lo digo
y por las dudas lo canto
nadie nunca te reemplaza
y las cosas más triviales
se vuelven fundamentales
porque estás llegando a casa
sin embargo todavía dudo
de esta buena suerte
porque el cielo de tenerte
me parece fantasía
pero venís y es seguro
y venís con tu mirada
y por eso tu llegada
hace mágico el futuro
y aunque no siempre he entendido
mis culpas y mis fracasos
en cambio sé que en tus brazos
el mundo tiene sentido
y si beso la osadía
y el misterio de tus labios
no habrá dudas ni resabios
te querré más
todavía.




diumenge, 16 de maig de 2010

Diumenge



Escolto el partit per la ràdio –no tinc canals d’aquests de pagament–, he posat la rentadora, he buidat el rentavaixella, he posat una orquídia a l’aigua, després hi anirà l’altra, i em poso a escriure.

N’estic molt contenta d’aquestes orquídies. Les vaig comprar a finals de febrer, eren plenes de flors, mica en mica van anar caient fins quedar pelades. Al cap de poc, però, una va començar a treure dues vares noves i ara està tota florida de nou. L’altra, més mandrosa, no feia res, i ara, des de fa uns dies, li està sortint una de sola, però pinta bé també.

Vaig pensant en coses que em volten pel cap: En una història que un amic em va explicar ahir d’un individu i dedueixo que hi ha gent malalta, molt malalta, per poder-se arribar a inventar històries atribuïdes a altres persones i explicar-les. En fi...

En l’apunt d’avui del Ferran, m’agradaria parlar-ne més d’això amb ell, perquè em sorprèn que demani un gest al Pujol, quan hi ha d’altra gent a la primera línia. Penso en els meus companys de feina, la majoria són del Barça, per exemple, però dels 10 que som, em sembla que sóc la única que voldria la independència, potser un altre, però cap més.

Penso en l’apunt d’avui de la Francesca, en el meu comentari i en la seva resposta, que conclou dient que felicitat i solitud no lliguen i també em sorprèn.

Porto tot el dia sola i estic la mar de bé. Potser perquè ho he triat, potser perquè he estat dos dies amb gent i necessito el meu espai: he anat al cinema –a les 11:45 que en cap de setmana va molt bé perquè hi ha poca gent–, al sortir he tornat a peu a casa tot passejant pel mar, he dinat, he llegit, he fet migdiada.

He vist una pel·lícula que m’ha agradat, però no l’he trobada tan i tan bona com deia el suplement Què fem? de La Vanguardia, Two lovers del James Gray.

Després planxaré una estona –això no que no m’agrada gens fer-ho, però s’ha de fer–, mentre miro per la tele la festa del Barça, llegiré alguns blogs més, espero, i aniré cap al llit amb el llibre, que l’estic acabant ja, Van venir com orenetes de William Maxwell, que vaig descobrir gràcies a la kweilan.


He tingut una interrupció telefònica i hores d’ara el Barça ja ha acabat, ara comencen els sms, Visca el Barça i visca Catalunya!!!!!!!!!!


dijous, 13 de maig de 2010

Sant Ponç




En Carquinyol ens explicava que el dia 11 era Sant Anastasi, festa major de Lleida i de Badalona, però l'11 de maig se celebra, també, la festa del patró dels herbolaris i dels apicultors: Sant Ponç.




La celebració coincideix amb la floració i màxim esplendor de moltes herbes remeieres, i per això, diferents ciutats, pobles i barris de Catalunya celebren aquest dia un esdeveniment únic en honor a aquest sant, protagonitzat per l’univers màgic de les plantes, les confitures, la mel i altres dolços artesanals, així com tot tipus de productes naturals amb propietats guaridores. Una de les fires més conegudes és la que es fa al carrer Hospital de Barcelona, però en els darrers anys s’han estès arreu en part gràcies a la revalorització de la saviesa popular referent a la utilització de plantes en les teràpies de sanació. Per aquest motiu, en l’actualitat també es celebren fires d’herbes remeieres en diferents indrets de la geografia catalana.




Dimarts vaig poder plegar d’hora i vaig anar a fer una passejada pel carrer Hospital. Vaig recordar quan hi anava amb la mare i vaig pensar en com ens poden marcar les tradicions que sense pretendre-ho ens inculquen els pares, senzillament t’hi porten, any rere any, fins que assumeixes que s’hi ha d’anar i em vaig adonar que jo no ho estava traspassant a ningú això i vaig deidir que l’any que ve hi hauré de dur la princeseta. I a veure l’ou com balla, per Corpus, i a Santa Rita, el 22 de maig, i a tots els llocs que a mi em va dur la mare, sense més, sense explicacions, només anant-hi.






dilluns, 10 de maig de 2010

Pensar-te

Google




M’agrada pensar en tu, en la teva rialla, en la teva veu, en la teva manera de parlar-me, en la teva tendresa, en la teva olor...

També m’agraden els teus petons, les teves carícies, les coses que em dius...

I és que m’agrada tant pensar-te...


diumenge, 9 de maig de 2010

Temps de flors 2010

Un any més, Girona es lleva amb les portes obertes i ben plena de flors. I com ja comença a ser tradició, un cop més, ahir vaig anar a Girona, al Temps de flors.

Una jornada molt agradable i blocaire! Un plaer Mercè Estruç, Fra Miquel i Joana.









































dimecres, 5 de maig de 2010

Tercera nit plovent




A vegades, no es pot millorar el silenci...